Les
dones parim des que la humanitat existeix, aquest és un moment de la
nostra vida molt important i delicat. És un dels moments que
recordarem tota la vida i val la pena que sigui un moment memorable,
per positiu.
Evidentment totes les dones tenim la
capacitat de parir, soles
si cal, però tot és més agradable si estem amb algú
que ens comprengui, que ens acompanyi, que en un moment donat ens
consoli o ens empenyi, que ens recordi qui som , el poder que tenim.
Algú que confii plenament en nosaltres.
Per parir necessitem sentir-nos segures
i aquesta seguretat significa coses diferents per cada mare:
per una pot voler dir tenir la seva mare al costat, per una
altra la seva parella, per un altre estar en un hospital, o tenir una
unitat de neonats allà mateix, o estar a casa amb l'amiga de
confiança. Hi ha tantes possibilitats com parts hi ha, perque també
a cada part es poden necessitar coses diferents.
Durant mil·lennis els parts han tingut
lloc a la intimitat de la llar.
Només ha estat en el segle passat que s'ha anat imposant el
part hospitalari, i no a
tot el món, la majoria
de parts encara tenen lloc a casa de la dona, a Europa també; però
en aquest país on vivim hem normalitzat el part hospitalari, i tot i
que aquest ens ha comportat millores en alguns aspectes ha suposat
riscos en d'altres. Com tot, res és blanc o negre i a tot arreu hi
ha matisos. S'ha normalitzat tant que gairebé ni ens plantegem cap
altra opció, i si ens les plantegem és probable que ens sentim
qüestionades pel nostre entorn,
Un dels papers de la doula és
acompanyar les dones i a través d'elles a la família, a conèixer
totes les opcions per tal de
poder escollir la que més s'adeqüi a
cada mare-nadó. Donar suport a la decisió conscient i
informada de la mare i confiar plenament en la seva capacitat de
parir. Validar els seus sentiments i vivències i acompanyar-la
durant tot el procés.
La decisió d'on serà el part, a la
llar, a una casa de parts o a l'hospital correspòn a la mare. També
és decisió de la mare estar atesa per una llevadora o un ginecòleg,
sempre que hi hagi o l'un o l'altre perque la doula no acompanyarà
cap part sense presència mèdica.
La doula acompanya emocionalment,
física i logística, valora les necessitats que expresa la
mare i les que observa i ofereix ajuda, no la imposa.
La doula ajuda a que la vivència del
part sigui més satisfactòria, a que
la dona se senti acollida, respectada i no jutjada, augmenta la
sensació de seguretat i fortalesa, i a que tingui la confiança
en les pròpies capacitats per prendre les decisions que cregui
millors per ella, el seu nadó i la seva familia.
I de retruc, ajuda a que el nadó
tingui la millor de les benvingudes possibles, a que el seu primer
contacte, que la seva primera impressió del mon sigui agradable i
marqui positivament els seus inicis.
Una doula ajuda, fomenta, afavoreix ,
procura, que totes les mares tinguin, perque el mereixen, el millor
part possible i tots els nadons la millor de les benvingudes.
