Ja fa temps que s'escriu i es parla
molt sobre la pressió que reben les mares que donen biberó i la que
reben les que donen pit. Cadascú amb els seus arguments i les seves
vivències, totes absolutament vàlides.
Les mares que donen biberó de LA1,
argumenten que se senten criticades per l'estament mèdic i per la
pressió social, diuen que se les titlla de males mares. I tenen raó.
Les mares que donen pit, argumenten que
se senten criticades per part de l'estament mèdic i per la societat
quan el donen més enllà de 4 o 6 mesos, que el seu entorn qüestiona
que alimenti correctament el seu fill si al cap d'una hora ja torna a
prendre pit. I tenen raó.
Es pot donar un biberó amb tot l'amor
del mon, amb la mirada i l'atenció posada en el nadó, creant un
vincle indestructible, i es pot donar el pit mentre es respon un
whatsap o es parla amb l'amiga sense ni mirar el nadó.
Es pot donar el biberó fent servir un
dels múltiples invents que fa que ni tan sols s'hagi d'agafar el nen
ni el biberó, mentre es xateja per internet, i es pot donar el pit
com si hagués una bombolla invisible al voltant de la díada
mare-nadó creant un vincle indestructible.
Tot és cert, per tant deixem de
considerar-nos millors o pitjors mares per escollir una alimentació
o una altra. Cada una de nosaltres escull en base a la informació
que té, l'ajuda que té i les circumstàncies personals. Per tant
deixem d'enfrontar-nos, ni que sigui “sotto voce”. Totes,
absolutament totes fem allò que creiem millor per els nostres fills,
i pot ser, que de fill a fill aquest “millor” canvii, perque
canvia la informació, l'entorn o les circumstàncies.
Em sap greu, això si, quan una mare
opta per donar el pit i per mala informació, ajuda, dificultats no
detectades o menystingudes, això no és possible.
Es per això que demanaria que des d'on
es pot oferir informació i ajuda, aquesta fos bona i de debò. Hi ha
massa professionals que no tenen gaire idea de la lactancia materna,
i diuen allò de “si pots, sempre és millor el pit”, però no
saben detectar un tel lingual, ni una mala postura, ni per què
surten clivelles, ni que les càndides és molt estrany que provoquin
mastitis, posats a fer, no saben ni detectar una mastitis. O que un
infant amb lactància exclusiva pot estar dies sense evacuar, que la
majoria de medicaments i anestesies són compatibles, que les taules
de creixement són diferents si es pren LM2 o LA , que no deriven cap
els grups de suport a la lactància, on les mares troben un suport
gairebé indispensable.
Els motius pels quals s'opta per una
alimentació o una altre pertanyen a la mare i a ningú més, però
quan sabem que donar el pit no és un instint matern sino que
n'aprenem per imitació i quan la cultura de la lactància s'ha
perdut, la demanda no és si una mare és millor mare que una altra,
sino que qui ha d'ajudar-les ofereixi de debò una bona ajuda.
Si la mare té una bona informació de
què comporta donar el pit, quins avantatges i desavantatges té; de
què comporta donar biberó, quins avantatges i desavantatges té. Si
l'entorn de la mare li dóna tot el suport que necessita. Aquesta
mare, amb totes les cartes a la mà podrà escollir, i allò que
esculli estarà bé.
TOTES SOM BONES MARES
1 Lactancia Artificial
2 Lactància Materna
