No estem perdent la humanitat? De debò que una mare que acaba de parir ha d'abandonar el seu nadó. Com a societat no podem trobar cap alternativa? 

Si per la mare és dolorós el fet d'abandonar el seu nadó just acabar-lo de parir, pel nadó és una situació absolutament traumática. Tres hores de la vida d'algú són realment poc temps, tot i que en 3 hores ens pot canviar la vida, tots ho sabem, però les primeres hores, els primers minuts d'un nadó són absolutament crucials per establir el vincle amb la mare i amb la vida. Que la primera experiència extrauterina sigui amable o traumática ens influeix la resta de la vida. Si mai heu fet un renaixament  sabreu quina impronta ens deixa aquests primers moments. 

L'esperança és que aquesta situació tan indesitjable serveixi per pendre mesures i que mai més torni a passar.

Una metgessa, obligada a fer un examen just després de parir

Obligada una metgessa, encara amb l’epidural, a passar l’avaluació per a una plaça fixa

• La Vanguardia (Català)
• 29 Nov 2016
• Europa Press MADRID

Una metgessa anestesista de la Comunitat de Madrid ha denunciat que va ser obligada a presentar-se a un examen –que va tenir lloc dissabte– per optar a una plaça fixa en un hospital just després de sortir de donar a llum per no perdre la convocatòria. Una setmana abans de la prova, la doctora va avisar que podia posarse de part i no li van donar, assegura, cap alternativa.

“Vaig sortir de la sala de parts amb l’anestèsia epidural i els sèrums posats. No vaig arribar ni a passar per la meva habitació: me’n vaig anar directament a fer l’examen. De fet, els metges van haver d’afanyar-se perquè arribés a l’examen”, ha explicat la metgessa, Carmen Truyols. És especialista en anestesiologia i reanimació i, després dels quatre anys de resident una vegada aprovades les oposicions, fa tres anys que encadena contractes temporals amb la Comunitat de Madrid en qualitat de “treballadora eventual”.

“Firmo contractes cada sis mesos o cada any, però n’he arribat a firmar alguns per a només dos mesos”, afegeix. Per això era tan important per a ella aquesta prova. Quan es va apuntar a l’examen (juntament amb 650 persones més) per accedir a una de les 45 places fixes, va avisar el tribunal de l’oposició que estava embarassada de 39 setmanes i mitja i que podia posar-se de part en qualsevol moment. “Em van dir que no hi havia cap solució i que l’únic que es podia fer era enviar algú a l’hospital perquè m’examinés”, indica. Ha revelat, així mateix, que una de les membres del tribunal “em va dir que sentia vergonya i que ella també era mare, però que no hi havia cap alternativa establerta per a casos com el meu”.

De manera que després de donar a llum un nen a l’hospital Gregorio Marañón la van suturar, la van sondar i li van ensenyar el nadó. Sense gairebé temps just després de la maternitat, la van portar a una aula aïllada dins de l’hospital per fer l’examen. No estava en les millors condicions per fer la prova (no havia dormit, no podia moure les cames per l’anestèsia i fins i tot sagnava) però no tenia cap altra sortida que fer l’examen. “Considero –afegeix Carmen Truyols– que tot el que m’ha passat és una clara injustícia, ja que estava en inferioritat de condicions respecte a la resta dels companys”. Encara que el que li va fer més mal, en aquell moment, va ser abandonar el seu fill, sense tenir ni temps de coneixe’l, durant les tres hores que va necessitar per fer la prova. Per aquesta doctora, el que ha passat amb ella és una discriminació que atempta contra la igualtat i les polítiques de conciliació. A un home no li passarà mai res igual.

El tribunal que avalua la prova va reconèixer a l’aspirant que tot era una “vergonya”, però no va donar cap més opció

24-10-2014. Lactancia materna, mucho más que leche

Som les dones que parim

Un llevador,  alejandrocomadron.com , ens explica com quan ha començat a confiar en les dones i en la sabiesa de la natura, ha descober que ell no "fa" els parts, sino que som les dones les que parim, que si confies en les mares i en el seu instint els parts no acostumen a complicar-se, i que quan s'hi intervé per rutina, és quan aquests es compliquen.

Ell ho explica millor que jo. En el seu nom hi ha l'enllaç al seu blog, tot i que aquí sota copio part del seu escrit.
....

Cuando eres una persona estudiada, que te has pasado la mayor parte de tu vida luchando para llegar a ejercer una profesión, te sientes importante y crees que puedes ayudar. Luego llegas y te encuentras con una forma de trabajar que se basa completamente en la prevención, y en el hospital se llevan a cabo muchas intervenciones intentando evitar posibles riesgos para el bebé o la mamá. Muchos de los partos tienen dificultades para avanzar, o sufren el agotamiento del bebé o la mamá durante el proceso.

Lo que no sabes es que muchas de esas intervenciones que se llevan  a cabo para prevenir posibles problemas, acaban causándolos. Lo que no imaginas, es que además de aprender sobre la anatomía, las fases y cómo intervenir en caso de dificultades, hay que aprender sobre fisiología, y acerca de la influencia de las condiciones externas y emocionales de la mujer en su proceso de parto. Y claro, al impregnarte de todos los miedos, al integrar todas esas intervenciones frecuentes como normales, acabas pensando que las mujeres tienden a tener dificultades para parir, y que lo normal es que necesiten de la ayuda de profesionales estudiados y respetados como nosotros. Hablo de mí hace tiempo, y de tantas matronas, y también de much@s ginecólog@s formad@s en patología y en cómo actuar ante ella, que no saben disfrutar del parto como el proceso maravilloso que es sin hacer otra cosa que no sea acompañar, apoyar y vigilar, claro que eso es más deber de la matrona.

...

Y ya lo confieso desde la primera línea, puedo (sin orgullo) decir, que yo también creía que lo normal era que los partos fueran mal.  Cuando lo que ves es eso, no  te planteas que algo estemos haciendo mal para que así sea. Pero cuando empecé a confiar, cuando creí en la capacidad de parir, cuando enfoqué toda mi energía en que la mujer pudiera hacerlo, me di cuenta de que yo no hacía los partos, los hacíais vosotras, y yo os acompañaba, os ayudaba a lograrlo, simplemente.

Para poder cambiar todo tu esquema mental y modificar la forma de trabajar, tienes que ser humilde. Humilde porque has de reconocer que no lo estabas haciendo del todo bien, y cuesta. Tienes que tragarte tu ego, y a las personas cambiar nuestros esquemas mentales y reconocer que nos hemos equivocado, nos jode. Cuantos más años actuando de determinada manera más difícil es. Yo lo hice y descubrí cual es el trabajo real de una matrona. Por eso entiendo que quien tiene la función de tratar la patología del parto, tienda a ver el proceso como patológico. Por eso sé que el profesional que debe acompañar a la mujer durante un trabajo de parto de bajo riesgo es la matrona, y debe confiar en la mujer.

 ...