Parlem molt del vincle, de la importància d'establir un bon vincle amb el nostre fill, crec que mai n'acabarem de parlar prou.
A l'entrada anterior parlava del risc d'hipoglucèmia els primers dies i de la importància d'alimentar el nostre fill cada dues o tres hores per minimitzar-ne el risc. Qualsevol pot veure la implicació, fins i tot l'esforç que pot suposar a una dona acostumada a ser tant activa com la vida actual requereix, el fet d'alimentar el seu fill cada dues hores; mentre l'agafa, el nen menja, li canvia els bolquers i el torna a dormir pot passar tranquilament una hora , i al cap d'una altra hora hi ha de tornar, de dia i nit. Es esgotador.
Però és tant gratificant alhora.
La natura preveu la protecció de la futura generació, l'espècie ha de perviure! i per tant fa que en el moment del part segreguem la dosis d'oxitocina més gran amb diferència que hem segregat mai, i l'oxitocina és l'hormona de l'amor (la sintètica no el té aquest efecte), el que fa que en quan acaba de néixer i veiem i agafem la nostra criatura ens envaeixi un sentiment d'amor i protecció envers ella. Per si amb això no n'hi hagués prou, fa que no poguem descuidar-la i que continuament l'haguem de tenir en braços, si per la mare natura fos la tindriem 24 hores diaries a coll, i ja se sap allò que diuen en castellà "el roce hace el cariño",
Es en aquest temps, aquest no poguer fer res més que tenir la criatura al damunt continuament que estableix les bases de la relació, estableix el vincle. Aquestes hores on suposadament no podem fer res, estem al sofà continuament, ara alimentant-lo, ara dormint-lo, ara no podent-lo deixar enlloc perque inmediatament es desperta, són les que permeten que ens anem coneixent i entenent, les que fan que distingim quan ploren de gana, o de son, les que ens permeten saber si li agrada que el gronxin per dormir o prefereix arrepenjar el seu cap a la nostra espatlla.
Són aquestes hores, aquests dies, que fan que, si no entrem en lluita, establim un bon vincle amb el nostre fill. A banda que ens permeten a nosaltres refer-nos una mica de l'esforç que durant nou mesos ha fet el nostre cos, i l'esforç que seguirem fent durant uns quants mesos o anys. Permetem-nos escoltar-nos i gaudir d'aquests moments irrepetibles, deixem de banda les idees preconcebudes i visquem el moment.
Si manca aquests primers contactes, després els podrem refer, però requerirà molt més esforç per part nostre i del nostre fill.
dilluns, 14 de març del 2016
Hipoglucèmia en nadons
Els nadons acabats de néixer han de menjar tot sovint perque corren el risc de patir una hipoglucémia, és per això que es recomana que mengin com a molt cada dues hores durant el dia i cada tres durant la nit, o sigui entre deu i dotze vegades al dia.
El síntomes de la hipoglucèmia més habituals són:
Color blavós o pàlid de la pell
Problemes respiratoris, com apnees, o sons com grunys en respirar
Irritabilitat
Manca de gana
Baix tò muscular
Letàrgia
Alimentació insuficient
Vòmits
Problemes per mantindre l'escalfor corporal
Suors, calfreds, tremolors, convulsions
Quan un nadó no s'alimenta correctament pot entrar en un cercle viciós, com que no s'alimenta prou bé pateix hipoglucemia, i aquesta fa que no tingui gana, que tingui un baix tò muscular i que tingui letàrgia, el que fa que no demani menjar i s'accentui la hipoglucèmia i tornem a començar.
Un nadó acabat de néixer que dorm molt, passades les primeres 6 a 12 hores en que es recupera de l'esforç fet per néixer, no és un nadó "bò" és un nadó que potser no s'està alimentant suficientment. Es molt important que fins que veiem que no només ha recuperat el pes que tenia en néixer sino que va augmentant de pes, que mulla bolquers, que té estones d'estar molt despert, els alimentem cada dues o tres hores com a molt, despertant-los si cal. En quan comprovem que tot funciona correctament podrem deixar que siguin ells els qui decideixin quan tenen gana, quan agafarà tot el sentit allò de que el pit és a demanada.
Un dels dubtes més freqüents és que vol dir cada dues hores, són dues hores des que ha acabat de menjar? o són dues hores des que ha començat? Són dues hores des que ha començat, vet aquí perque diem que un nadó acabat de néixer i fins que la lactància està ben establerta ha de menjar de 10 a 12 vegades al dia.
Es una temporada curta i irrepetible que estableix les arrels pel nostre fill i per la nostra relació.
El síntomes de la hipoglucèmia més habituals són:
Color blavós o pàlid de la pell
Problemes respiratoris, com apnees, o sons com grunys en respirar
Irritabilitat
Manca de gana
Baix tò muscular
Letàrgia
Alimentació insuficient
Vòmits
Problemes per mantindre l'escalfor corporal
Suors, calfreds, tremolors, convulsions
Quan un nadó no s'alimenta correctament pot entrar en un cercle viciós, com que no s'alimenta prou bé pateix hipoglucemia, i aquesta fa que no tingui gana, que tingui un baix tò muscular i que tingui letàrgia, el que fa que no demani menjar i s'accentui la hipoglucèmia i tornem a començar.
Un nadó acabat de néixer que dorm molt, passades les primeres 6 a 12 hores en que es recupera de l'esforç fet per néixer, no és un nadó "bò" és un nadó que potser no s'està alimentant suficientment. Es molt important que fins que veiem que no només ha recuperat el pes que tenia en néixer sino que va augmentant de pes, que mulla bolquers, que té estones d'estar molt despert, els alimentem cada dues o tres hores com a molt, despertant-los si cal. En quan comprovem que tot funciona correctament podrem deixar que siguin ells els qui decideixin quan tenen gana, quan agafarà tot el sentit allò de que el pit és a demanada.
Un dels dubtes més freqüents és que vol dir cada dues hores, són dues hores des que ha acabat de menjar? o són dues hores des que ha començat? Són dues hores des que ha començat, vet aquí perque diem que un nadó acabat de néixer i fins que la lactància està ben establerta ha de menjar de 10 a 12 vegades al dia.
Es una temporada curta i irrepetible que estableix les arrels pel nostre fill i per la nostra relació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)