Igualtat de gènere i maternitat

Vull abans de res fer un aclariment,  o puntualització: Em costa molt expresar el que vull dir en un llenguatge que no domino i que crec que encara s'està creant. Per tant vull dir que, quan parlo de pare, mare, familia, parella, etc. em refereixo a qualsevol pacte que hagin fet diferents persones i que els ha dut a ser "pares" d'una criatura, ja sigui a través d'un embaràs, d'una adopció o d'alguna altre manera. Parlo dels rols, no del sexe concret. Parlo del rol de mare com a figura principal d'afecte de la criatura, i del de pare com a figura importantíssima també pel desenvolupament del fill (i hi tornem amb el llenguatge, o filla), però en els primers temps amb un paper més de suport a la mare que no pas com a figura referent del fill. Permeteu-me fer servir el llenguatge que controlo mentres vaig incorporant maneres més englobadores.


Quan ens establim com a parella/familia,  habitualment ho fem en igualtat de condicions, tenim molt clar que tant les dones com els homes podem aportar el mateix valor tant en l'espai personal, com en el social o laboral.
Quan parlo amb dones que han estat mares ja fa un temps, algunes ja amb fills adolescentes, moltes comenten que no saben ni com han acabat agafant la responsabilitat de la majoria de tasques que implica conviure, des de les tasques més visibles, fins les d'organització, i que això implica afagar un rol secundari en el mercat laborarl i fins i tot en el social.

Ja fa temps que observo que quan un infant arriba a la familia i en el lògic reequilibri de posicions de cada membre, les dones retornem per un periode massa llarg, potser per sempre, al rol de cuidadora, i l'home al de proveïdor.
En alguns casos és molt visible, en d'altres més sutil, però alguna cosa canvia en aquest aspecte quan una criatura arriba a les nostres vides. Evidentment la tradició, allò que hem viscut i el masclisme, encara molt present a la nostre societat, hi influeix.

Crec que un moment decisiu en aquest retorn als rols preestablerts és la reincorporació del pare al treball. La mare es queda sola durant uns 4 mesos amb el nouvingut, el pare passa entre 9 i 10 hores fora de casa (8h de feina més desplaçaments, més l'hora de dinar) i aquesta desvinculació forçosa en una etapa on un nadó reclama molt marca, i de quina manera.
La mare s'està sola, massa si no té tribu al voltant, amb la criatura i hi estableix un fort vincle, ambdues estan obligades a entendre's i ho fan, estableixen un llenguatge propi que qui no hi conviu no sap interpretar. Alhora és mes que probable que tasques que abans quedaven clarament repartides entre els membres adults ara comenci a realitzar-les només ella amb l'argument de "estàs a casa sense fer res", que només pot fer servir aquell qui no ha estat mai a càrrec d'un nadó.
El pare està fora de casa moltes hores i quan arriba hi troba un "ecosistema" diferent al que hi havia abans de ser-ho. La mare i el nadó s'entenen amb mitja mirada o amb mig gemec, el nadó busca el consol i les rialles majoritariament en la mare, i ell s'en sent apartat, no té temps per crear el seu propi llenguatge amb el nadó. I si no hi ha un esforç per part dels adults és fàcil que mica en mica se n'aparti.

I és en aquest període on es comencen a establir els nous rols famiiliars, que si no estem molt atents repetiran els vells esquemes. Es complicat combinar-ho tot, la necessitat del vincle mare-nadó, el pare fent de protector d'aquesta díada fonamental pel desenvolupament del nadó, l'esforç de la mare per confiar en la manera de fer del pare, i l'esforç del pare a insistir quan ha de crear el seu propi llenguatge amb el nadó i creure en les seves capacitats per consolar-lo i fer-lo riure de manera diferent però totalment vàlida. Si els tres retroben l'equilibri en igualtat serà més fàcil que puguin enfocar-se a la vida social i laboral en peu d'igualtat altre cop.
Si la cura del nadó només recau en la mare, és molt probable que es caigui en els antics esquemes, i a la llarga, potser quan els fills siguin més grans surgiran retrets i ressentiments.
Com sempre, arribo a la mateixa conclusió, diàleg, diàleg i diàleg, per tal que tots trobem el nostre equilibri.

Guia Jurídica de la Lactància

Hi ha moltes guies, llibres, articles, etc sobre lactáncia, pero quan voliem saber algun detall legal tot estava molt difús. Ja fa uns dies la profesora Rosario Carmona i l'estudiant Mª Carmen Gómez van publicar des de la Clínica Jurídica de l´'Universidad Miguel Hernández dÉlx, la Guia Jurídica de la Lactància , on en forma de preguntes i respostes van donant informació sobre alló que ens preocupa sobre aquest període de les nostres vides
Per fer-la van aprofitar els tallers que es feien des de La mama d'Elx els últims dimecres de cada mes per que les mares preguntessin tot allò que els interessava.
Si cliqueu damunt del nom anireu directes a l'enllaç per baixar-la i poder consultar els dubtes que tingueu.

Espai Nadó a l'Escorxador

Aquest any les trobades post part són els dimarts a partir de les 11 del matí a l'Escorxador.
Allà compartim experiències, dubtes, alegries, i tot el que convingui.
Amb el solet que ja fa a vegades ens trobareu al pati exterior gaudint de la primavera.

A Radio Gelida el passat 11de Març es van interessar pel que hi fem, entrevista a partir del minut 37

Lactància i caries

Cada vegada a les consultes dels dentistes arriben nens més petits amb càries, això inquieta i fa que ens preguntem per les causes. 

Alguns estudis han relacionat la lactància materna perllongada, més enllà dels dos anys, com a factor de risc, però els experts indiquen que aquests estudis contenen deficiències metodològiques. Les darreres conclusions a les que s'ha arribat són:
-La càries és multifactorial.
-La llet materna no provoca càries.
-Oferim als nens un menjar massa tou fet que perjudica el correcte desenvolupament de la cavitat oral i de les dents, fent-les més dèbils i sensibles a la càries.
-Si afegim un 10% de sucre a la dieta (cereals, galetes, purés de fruita, etc) el risc de càries es dispara.

Aleshores, com es desenvolupa la càries i què podem fer per evitar-la?
COM
La càries destrueix les dents desmineralitzant-les. La glucosa dipositada a les dents es metabolitzada per les bacteries de la boca i es produeix àcid làctic, això fa que disminueixi el pH, i és aquest pH àcid el reponsable de la desmineralització.
Evidentment perque hi hagi càries hi ha d'haver dents, hi ha d'haver bacteries, s'han d'haver consumit aliments rics en carbohidrats, aquests carbohidrats han d'estar un temps adherits a les dents, i hi ha d'haver predisposició a fer càries.
Per tant, i com que l'únic que no controlem, un cop apareixen les dents, és la predisposició, hem d'incidir en els altres factors: evitar les bacteries a la boca, evitar els aliments rics en carbohidrats, i tenir una correcta higiene bucal.

PREVENIM
-Quan les persones en contacte amb el nadó, o amb qualsevol adult, tenen càries, han d'evitar de totes totes gestos tant automàtics com bufar el menjar perque es refredi, tastar el menjar per si crema o no amb el mateix cobert en que menjará l'infant, fer petons a la boca, netejar el xumet introduïnt-lo a la boca, i qualsevol altre situació en que la saliva d'algú amb càries pugui entrar en contacte directe o indirectament amb la boca del nen per evitar que pugui agafar aquestes bacteries.
-Evitar els aliments rics en carbohidrats sembla missió impossible en aquesta societat, començant per les farinetes de cereals, les galetes, els triturats de fruites, etc. No és el mateix menjar una poma que els productes amb fruita que trobem avui al mercat, fantàstics per les empreses que els produeixen i per les empreses de publicitat, però nefastos per la salut.

-Hem de prioritzar el menjar dur, sec i fibrós, per davant del tou i humit, molt millor una poma que un triturat, millor una paella d'arròs integral que un arròs blanc amb llet, un crostó de pà que una galeta per nadons. I evitar tot allò que du l'etique d'El meu primer..... acostumen a tenir molts sucres afegits amb noms diversos que creen confusió.

-Hem de rentar les dents dels nens, des de la primera dent, dos cops al dia. Preferentment després d'esmorçar, perque acostumem a oferir cereals que queden enganxats a la dent, i després de sopar per evitar que les bacteries campin tota la nit .  

Renta les dents

Als nens menors de 5 anys els hi hem de rentar les dents nosaltres, per més espavilats que siguin és gairebé impossible que ells ho puguin fer bé, si ens costa a nosaltres i som adults!

Els hem d'acostumar des d'abans que surti la primera dent a fer-els-hi massatge a les genives amb una gasseta, o amb uns didals que ja venen expressament, en quan els hi surti la primera dent, dos cops al dia la fregarem amb una dosis minúscula, homeopàtica en diria, de dentrífic. 

El dentrífic ha de tenir un mínim de 1000ppm de fluor, menys és ineficaç. El dentrifici és com un medicament i no s'ha d'esbandir, ha de quedar a la boca.

A mesura que el nen creix augmentarem la dosis de dentrifici cap a l'any pot tenir la mida d'un grà d'arròs i en quan el nen aprengui a escopir i fins adult la mida d'un pèsol. No s'ha d'esclarir la boca, però si escopir l'escuma que els hi pugui fer nosa. A partir dels 5-6 anys el dentrific ha de tenir uns 1450 ppm de fluor.

I si mama durant la nit?

Com que la llet materna no provoca càries, si la boca és neta no cal netejar-la després de les preses. 

El que aconsellen és que després de sopar els hi netejem ben bé la boca i que estigui com a mínim una hora sense menjar res per donar temps a refer les condicions idònees de pH i bacteries amigues a la boca, i deixar-lo mamar tantes vegades com acostumi a la nit sense haver de netejar les dents, fins al matí, o quan sigui que prengui un menjar diferent a la nostra llet.