Lactància i llars d'infants

Ahir vaig fer la segona conferència sobre el paper de les llars d'infants amb la lactància materna a la Escola Intermunicipal del Penedès de Sant Sadurní, als alumnes del primer curs de CFGS d'Educació Infantil.
Es fantàstic veure com les noves promocions cada vegada s'interessen i entenen més el paper fonamental que juguen en el suport a l'alletament. Com des del seu bon fer poden afavorir-lo i fer que la reincorporació prematura de les mares al món laboral no impedeixi que es mantingui; afavorint tant la salut física del nen com un bon vincle entre la mare i el fill i entre aquests i la llar.
Gràcies a tots, professors i estudiants per la bona rebuda.

No estem perdent la humanitat? De debò que una mare que acaba de parir ha d'abandonar el seu nadó. Com a societat no podem trobar cap alternativa? 

Si per la mare és dolorós el fet d'abandonar el seu nadó just acabar-lo de parir, pel nadó és una situació absolutament traumática. Tres hores de la vida d'algú són realment poc temps, tot i que en 3 hores ens pot canviar la vida, tots ho sabem, però les primeres hores, els primers minuts d'un nadó són absolutament crucials per establir el vincle amb la mare i amb la vida. Que la primera experiència extrauterina sigui amable o traumática ens influeix la resta de la vida. Si mai heu fet un renaixament  sabreu quina impronta ens deixa aquests primers moments. 

L'esperança és que aquesta situació tan indesitjable serveixi per pendre mesures i que mai més torni a passar.

Una metgessa, obligada a fer un examen just després de parir

Obligada una metgessa, encara amb l’epidural, a passar l’avaluació per a una plaça fixa

• La Vanguardia (Català)
• 29 Nov 2016
• Europa Press MADRID

Una metgessa anestesista de la Comunitat de Madrid ha denunciat que va ser obligada a presentar-se a un examen –que va tenir lloc dissabte– per optar a una plaça fixa en un hospital just després de sortir de donar a llum per no perdre la convocatòria. Una setmana abans de la prova, la doctora va avisar que podia posarse de part i no li van donar, assegura, cap alternativa.

“Vaig sortir de la sala de parts amb l’anestèsia epidural i els sèrums posats. No vaig arribar ni a passar per la meva habitació: me’n vaig anar directament a fer l’examen. De fet, els metges van haver d’afanyar-se perquè arribés a l’examen”, ha explicat la metgessa, Carmen Truyols. És especialista en anestesiologia i reanimació i, després dels quatre anys de resident una vegada aprovades les oposicions, fa tres anys que encadena contractes temporals amb la Comunitat de Madrid en qualitat de “treballadora eventual”.

“Firmo contractes cada sis mesos o cada any, però n’he arribat a firmar alguns per a només dos mesos”, afegeix. Per això era tan important per a ella aquesta prova. Quan es va apuntar a l’examen (juntament amb 650 persones més) per accedir a una de les 45 places fixes, va avisar el tribunal de l’oposició que estava embarassada de 39 setmanes i mitja i que podia posar-se de part en qualsevol moment. “Em van dir que no hi havia cap solució i que l’únic que es podia fer era enviar algú a l’hospital perquè m’examinés”, indica. Ha revelat, així mateix, que una de les membres del tribunal “em va dir que sentia vergonya i que ella també era mare, però que no hi havia cap alternativa establerta per a casos com el meu”.

De manera que després de donar a llum un nen a l’hospital Gregorio Marañón la van suturar, la van sondar i li van ensenyar el nadó. Sense gairebé temps just després de la maternitat, la van portar a una aula aïllada dins de l’hospital per fer l’examen. No estava en les millors condicions per fer la prova (no havia dormit, no podia moure les cames per l’anestèsia i fins i tot sagnava) però no tenia cap altra sortida que fer l’examen. “Considero –afegeix Carmen Truyols– que tot el que m’ha passat és una clara injustícia, ja que estava en inferioritat de condicions respecte a la resta dels companys”. Encara que el que li va fer més mal, en aquell moment, va ser abandonar el seu fill, sense tenir ni temps de coneixe’l, durant les tres hores que va necessitar per fer la prova. Per aquesta doctora, el que ha passat amb ella és una discriminació que atempta contra la igualtat i les polítiques de conciliació. A un home no li passarà mai res igual.

El tribunal que avalua la prova va reconèixer a l’aspirant que tot era una “vergonya”, però no va donar cap més opció

24-10-2014. Lactancia materna, mucho más que leche

Som les dones que parim

Un llevador,  alejandrocomadron.com , ens explica com quan ha començat a confiar en les dones i en la sabiesa de la natura, ha descober que ell no "fa" els parts, sino que som les dones les que parim, que si confies en les mares i en el seu instint els parts no acostumen a complicar-se, i que quan s'hi intervé per rutina, és quan aquests es compliquen.

Ell ho explica millor que jo. En el seu nom hi ha l'enllaç al seu blog, tot i que aquí sota copio part del seu escrit.
....

Cuando eres una persona estudiada, que te has pasado la mayor parte de tu vida luchando para llegar a ejercer una profesión, te sientes importante y crees que puedes ayudar. Luego llegas y te encuentras con una forma de trabajar que se basa completamente en la prevención, y en el hospital se llevan a cabo muchas intervenciones intentando evitar posibles riesgos para el bebé o la mamá. Muchos de los partos tienen dificultades para avanzar, o sufren el agotamiento del bebé o la mamá durante el proceso.

Lo que no sabes es que muchas de esas intervenciones que se llevan  a cabo para prevenir posibles problemas, acaban causándolos. Lo que no imaginas, es que además de aprender sobre la anatomía, las fases y cómo intervenir en caso de dificultades, hay que aprender sobre fisiología, y acerca de la influencia de las condiciones externas y emocionales de la mujer en su proceso de parto. Y claro, al impregnarte de todos los miedos, al integrar todas esas intervenciones frecuentes como normales, acabas pensando que las mujeres tienden a tener dificultades para parir, y que lo normal es que necesiten de la ayuda de profesionales estudiados y respetados como nosotros. Hablo de mí hace tiempo, y de tantas matronas, y también de much@s ginecólog@s formad@s en patología y en cómo actuar ante ella, que no saben disfrutar del parto como el proceso maravilloso que es sin hacer otra cosa que no sea acompañar, apoyar y vigilar, claro que eso es más deber de la matrona.

...

Y ya lo confieso desde la primera línea, puedo (sin orgullo) decir, que yo también creía que lo normal era que los partos fueran mal.  Cuando lo que ves es eso, no  te planteas que algo estemos haciendo mal para que así sea. Pero cuando empecé a confiar, cuando creí en la capacidad de parir, cuando enfoqué toda mi energía en que la mujer pudiera hacerlo, me di cuenta de que yo no hacía los partos, los hacíais vosotras, y yo os acompañaba, os ayudaba a lograrlo, simplemente.

Para poder cambiar todo tu esquema mental y modificar la forma de trabajar, tienes que ser humilde. Humilde porque has de reconocer que no lo estabas haciendo del todo bien, y cuesta. Tienes que tragarte tu ego, y a las personas cambiar nuestros esquemas mentales y reconocer que nos hemos equivocado, nos jode. Cuantos más años actuando de determinada manera más difícil es. Yo lo hice y descubrí cual es el trabajo real de una matrona. Por eso entiendo que quien tiene la función de tratar la patología del parto, tienda a ver el proceso como patológico. Por eso sé que el profesional que debe acompañar a la mujer durante un trabajo de parto de bajo riesgo es la matrona, y debe confiar en la mujer.

 ...

Dimecres tornen les trobades post part

Després de l'aturada a l'Agost reemprenem les trobades familiars aquest cop a l'Escorxador, els dimecres per la tarda.
Si acabes de tenir un fill, o estàs embarassada hi trobaràs un espai on poder compartir totes les alegries, dubtes, pors i emocions que acompanyen aquest periode.
Diuen que els nens no porten un llibret d'instuccions i durant aquestes trobades entre tots intentem trobar-lo, saber si allò que ens està passant és una etapa típica o ens hem d'amoïnar. Riem, plorem, ens ajudem i ens ho passem bé.
Viure tal com ho fem ara té avantatges, som més lliures, prenem les nostres decisions i no hem de donar explicacions de si entrem o sortim, de si menjem peix o carn, de si dormim junts o sols, podem fer allò que creiem convenient.  I alguns desavantatges com ara quan acabem de tenir un fill on trobem a faltar allò que anomenen la tribu. Quan neix una criatura es necessita molta ajuda, tan a nivell pràctic com emocional i només hi ha 15 dies per compartir tot el seguit de canvis que hi ha, totalment insuficients, de manera que un dels pares es queda sol a casa moltes hores i cada petita o gran situació es pot transformar en una gran bola.
Al grup intentem fer una mica de tribu, compartir aquestes sensacions; trobar maneres de fer, que s'acomodin a cada familia perque no hi ha una única manera de fer les coses i perque allò que va servir quan nosaltres erem petits a nosaltres no ens acaba de funcionar, o el que no ens funciona és allò que ens expliquen els amics que acaben de passar per aquesta situació.
El grup és obert a pares, mares, avis, germans, tots aprenem de tots i tots ensenyem a tots.
Veniu tots els dimecres de 2/4 de 5 a 6 de la tarda a l'Escorxador

Mares vs Mares

Ja fa temps que s'escriu i es parla molt sobre la pressió que reben les mares que donen biberó i la que reben les que donen pit. Cadascú amb els seus arguments i les seves vivències, totes absolutament vàlides.

Les mares que donen biberó de LA1, argumenten que se senten criticades per l'estament mèdic i per la pressió social, diuen que se les titlla de males mares. I tenen raó.

Les mares que donen pit, argumenten que se senten criticades per part de l'estament mèdic i per la societat quan el donen més enllà de 4 o 6 mesos, que el seu entorn qüestiona que alimenti correctament el seu fill si al cap d'una hora ja torna a prendre pit. I tenen raó.

Es pot donar un biberó amb tot l'amor del mon, amb la mirada i l'atenció posada en el nadó, creant un vincle indestructible, i es pot donar el pit mentre es respon un whatsap o es parla amb l'amiga sense ni mirar el nadó.

Es pot donar el biberó fent servir un dels múltiples invents que fa que ni tan sols s'hagi d'agafar el nen ni el biberó, mentre es xateja per internet, i es pot donar el pit com si hagués una bombolla invisible al voltant de la díada mare-nadó creant un vincle indestructible.

Tot és cert, per tant deixem de considerar-nos millors o pitjors mares per escollir una alimentació o una altra. Cada una de nosaltres escull en base a la informació que té, l'ajuda que té i les circumstàncies personals. Per tant deixem d'enfrontar-nos, ni que sigui “sotto voce”. Totes, absolutament totes fem allò que creiem millor per els nostres fills, i pot ser, que de fill a fill aquest “millor” canvii, perque canvia la informació, l'entorn o les circumstàncies.

Em sap greu, això si, quan una mare opta per donar el pit i per mala informació, ajuda, dificultats no detectades o menystingudes, això no és possible.

Es per això que demanaria que des d'on es pot oferir informació i ajuda, aquesta fos bona i de debò. Hi ha massa professionals que no tenen gaire idea de la lactancia materna, i diuen allò de “si pots, sempre és millor el pit”, però no saben detectar un tel lingual, ni una mala postura, ni per què surten clivelles, ni que les càndides és molt estrany que provoquin mastitis, posats a fer, no saben ni detectar una mastitis. O que un infant amb lactància exclusiva pot estar dies sense evacuar, que la majoria de medicaments i anestesies són compatibles, que les taules de creixement són diferents si es pren LM2 o LA , que no deriven cap els grups de suport a la lactància, on les mares troben un suport gairebé indispensable.

Els motius pels quals s'opta per una alimentació o una altre pertanyen a la mare i a ningú més, però quan sabem que donar el pit no és un instint matern sino que n'aprenem per imitació i quan la cultura de la lactància s'ha perdut, la demanda no és si una mare és millor mare que una altra, sino que qui ha d'ajudar-les ofereixi de debò una bona ajuda.

Si la mare té una bona informació de què comporta donar el pit, quins avantatges i desavantatges té; de què comporta donar biberó, quins avantatges i desavantatges té. Si l'entorn de la mare li dóna tot el suport que necessita. Aquesta mare, amb totes les cartes a la mà podrà escollir, i allò que esculli estarà bé.

TOTES SOM BONES MARES

1 Lactancia Artificial

2 Lactància Materna

Quant dentrífic? Quant fluor?

I segueixo amb evidientemente, allà l'Irene ens explica molt bé quina quantitat de dentrifici cal fer servir, amb quina quantitat de fluor. El risc o no de fluorosis, etc.  Al enllaç hi trobareu les referències.

A menudo sale la cuestión de “¿cuándo debo empezar a cepillar con pasta de dientes a mi hijo?”, y “¿con qué pasta?”. La respuesta es “a partir de que erupciona el primer diente”. Y “con pasta fluorada con al menos 1000 ppm”.
¿Por qué somos los dentistas tan insistentes con el flúor?

Pues porque nos encontramos con unas tasas de caries demenciales en el mundo en el que nos movemos (20% en niños menores de 3 años, y 40% en niños de 0 a 5 años). Porque el consumo de azúcar es desmesurado tanto en concentración como en frecuencia de ingesta… Y esa es una de las principales causas de caries.

¿Cómo disminuye el flúor el riesgo de caries?

• Por una parte se adhiere al esmalte haciendo que sobre el mineral natural, la hidroxiapatita, se sustituya el grupo OH por el ión fluoruro formando fluorapatita. Se trata de un mineral más resistente a los ácidos; es decir, el esmalte normal se desmineraliza con un pH de 5.5 pero si lo reforzamos con flúor aguanta hasta 4.5.
• Por otra parte, tiene efecto sobre las bacterias que forman el biofilm (la placa bacteriana) y se deposita ahí como fluoruro cálcico liberándose periódicamente, y parece que impide así que los gérmenes se peguen al esmalte.

Los riesgos del flúor.

Pero los dentistas no somos ajenos a los problemas del uso inadecuado del flúor. Se sabe que concentraciones sobre 1 ppm (1 mg/l) en el agua del grifo disminuyen la cantidad de casos nuevos de caries al cabo del tiempo. Pero en España y en muchísimos países no se fluora el agua por parte de las autoridades públicas porque se ha decidido que es muy feo meterle esto a la gente sin preguntarle antes y sin conocer además si ingieren flúor por otros medios. Y se sabe que concentraciones por encima de 1.5 ppm empiezan a ser problemáticas en cuanto al riesgo de fluorosis.

Hay estudios muy alarmantes contra el flúor realizados en China, muchos, muchísimos artículos científicos en los que se informa incluso de problemas de neurotoxicidad. Somos conscientes de ello, y por eso nos alegramos de que por estas latitudes las alarmas suenen cuando se sobrepasan los límites de 1.5 ppm. Hay áreas de China en las que esto se multiplica por 20. ¡¡¡20 VECES MÁS DE FLÚOR!!!!. Normal que aparezcan problemas.

Pero ojo, ojo, que en España se comercializan aguas minerales embotelladas que tienen eso Y MÁS. Hay un curioso estudio de un niño con fluorosis que no se sabía de dónde podía aparecer la cosa, si vivía en una zona de España sin riesgo… hasta que se vio que pasaba los fines de semana con sus abuelos que siempre tomaban agua mineral con un altísimo contenido en flúor (de ésas que en el siguiente documento tienen más de 7 mg/l, cuando lo máximo para la del grifo debe ser 1 mg/l). Esas aguas no deben beberse durante el embarazo ni antes de los 8 años de forma continuada. Por una vez no pasa nada. Por una vez al mes tampoco. Aquí va un enlace sobre la composición de algunas aguas minerales.

http://www.aguainfant.com/AGUAS-ESP/excel-datos/Espana-fluor.htm

La evidencia científica dice que el riesgo de fluorosis aparece con el consumo de AGUA DE ABASTECIMIENTO con cantidades excesivas de flúor, y no por la utilización de dentífricos fluorados. La fluorosis es una intoxicación CRONICA. Y también que el uso de dentífricos con menos de 1000 ppm NO DISMINUYE EL RIESGO DE CARIES. Por tanto SI QUEREMOS PREVENIR LA CARIES, debemos utilizar, incluso en niños que no saben enjuagarse, dentífricos con 1000-1450 ppm de ión fluoruro: son las pastas de dientes que habitualmente pone en el envase que son para niños mayores de 7 años. Debemos utilizarlos también en bebés. Y a menos que se lo unten en las tostadas como mermelada y se coman 3-4 tostadas al día, no, NO TIENE EFECTOS SECUNDARIOS importantes. Lo máximo que puede aparecer es una fluorosis leve consistente en unas manchas blancas INAPRECIABLES a distancia social. Ninguna repercusión a nivel sistémico, o sea, no hay riego de fluorosis ósea, incremento de fracturas óseas, etc.

Pincelar los dientes con colutorio fluorado se ha demostrado que es inútil en dientes de leche. Lo único que se ha demostrado eficaz es lo que menciono en el párrafo anterior. Las pastas de 500 ppm no previenen la caries. Si no previenen la caries no las demos para aplacar conciencias (“me han dicho que el flúor es bueno pero me da miedo…”). O se da o no se da, y si se da que sirva para algo. Si no mejor cepillar sin dentífrico.

Además sí es conveniente aclarar una cosa: hay recomendaciones que dicen que “a partir de los dos años poner como un garbanzo (o una lenteja) de dentífrico de 500 ppm”.

Pues bien: un garbanzo, e incluso una lenteja, ES MUCHISIMO para una boca de un niño tan pequeño, sepa o no enjuagarse. Ahí tenéis una foto sobre la diferencia entre un garbanzo (vale, seguro que uno pedrosilano no es igual que uno de Valseca). Tal cantidad de pasta de dientes es correcta para un adulto, pero no para un niño. Si se la pones a un niño sí hay riesgo de que se lo trague, y tragará más flúor procedente de pasta de 500 ppm que si ponemos UN GRANO DE ARROZ,  (me da igual si bomba o basmati), un barrillo impregnando las cerdas del cepillo, de 1000 ppm.

LA PREVENCIÓN DE LA CARIES DEPENDE DE LA CONCENTRACIÓN DE FLUOR EN EL DENTIFRICO Y NO DE LA CANTIDAD QUE SE PONE EN EL CEPILLO.

¿Y el flúor que aplicamos los dentistas?

En clínica a los niños les aplicamos fluoruro tópico de varias maneras. Si sabe enjuagarse y es mayorcito (6-7 años en adelante) podemos poner cubetas de flúor, aguantar un minuto con ello mientras simultáneamente se aspira la saliva y luego escupir (sin enjuagarse). En niños más pequeños y bebés con alta predisposición a la caries se recomiendan barnices, más fáciles de utilizar y no se escurren ni gotean. Se pincelan diente a diente y entre los espacios interdentales y se espera un ratito y ya.

Cuando comienzan a erupcionar los molares de los 6 años el utilizar colutorios de forma diaria o semanal (depende de la concentración) disminuye mucho la frecuencia de aparición de caries. Es una auténtica pena que por motivos políticos/económicos se hayan suprimido en muchos colegios las prácticas de los enjuagues semanales, porque los dentistas estamos viendo ya repuntes de caries en adolescentes, cuando se había conseguido un importante descenso.

En todo caso el uso o no de flúor debe ser una medida individualizada en función del riesgo del paciente, y siempre aconsejada por el profesional.

Luego, como siempre, valorando riesgos y beneficios, el paciente (o sus padres) decide.

Pero para decidir, por favor, preguntad TODAS las dudas al profesional.

Des de quan hem de rentar les dents al nostre nadó?

A evidientemente,  Irene Iglesias,  , ens explica com i quan hem de rentar les dents als nostres nadons.
La Irene sempre em sorprèn amb informacions d'aquelles que ningú mai no ens ha dit, com ara que el raspall s'ha de fer servir en sec, o que després de raspallar-nos no ens hem d'esbaldir amb aigua.
Copio part d'un escrit que va fer al seu blog, al començament hi ha l'enllaç a aquest escrit i a partir d'ell a tot el seu blog que sempre és molt interessant.


A finales de junio tuvo lugar en Madrid el segundo curso de Odontología para Bebés, organizado entre el Colegio de Odontólogos y Estomatólogos de Madrid, y la Sociedad Española de Odontopediatría.
......
......
Expusieron resultados de investigaciones actuales en las cuales se concluyen hechos como los siguientes.
.- Dar de mamar 6 meses mínimo disminuye la prevalencia de ciertas maloclusiones.
.- La lactancia materna protege contra los hábitos de succión no nutritiva (dedo, chupete…) los cuales son los responsables de muchas maloclusiones.
.- El uso de biberón más allá del AÑO DE EDAD aumenta la mordida cruzada posterior, y el chupete aumentan el resalte y la sobremordida.
.- El uso de chupete menos de 6 horas al día parece no tener efecto sobre las maloclusiones.
En cuanto al chupete, por cierto, se considera mejor el que sea flexible, higiénico (mejor de silicona), de cuello fino, que NO tenga forma de cereza, y hay que limitar el tiempo de uso. No ponerlo a libre disposición del niño, no prenderlo a la ropa con una cadena. Utilizarlo como lo que es, un “pacificador” (ese es su nombre en inglés, “pacifier“).
Para mí la novedad más importante fue la recomendación actual de que HAY QUE UTILIZAR DENTÍFRICO FLUORADO CON 1000 ppm DESDE LA ERUPCIÓN DEL PRIMER DIENTE, y ya hay sociedades científicas que así lo aconsejan, como el NHS británico, o la American Academy of Pediatric Dentistry (www.aapd.org). Lamentablemente ni la Sociedad Española de Odontopediatría ni la European Academy of Pediatric Dentistry han actualizado aún estas recomendaciones, lo cual es como para pegarse de cabezazos contra la pared, porque hay bibliografía que sustenta estas recomendaciones. El miedo a la fluorosis es una auténtica neurosis. Ojalá hubiera una milésima parte de miedo a las caries del que hay a la fluorosis. Todos los días vemos caries grandes, pequeñas, medianas, incipientes, enormes, y normalmente las vemos crecer y multiplicarse como setas.
El xilitol sigue sin tener estudios concluyentes, y se considera que es una herramienta preventiva ADICIONAL.
Pero lo que más trascendencia está teniendo para mí es tener en cuenta un detalle muy tonto que hasta ahora no tenía cuando atiendo niños: que se cepillen o les cepillen los padres EN LA CLINICA. Los padres no saben cepillar a sus hijos. Y es normal, cuando das a luz no sale del útero un folletito sobre cómo cepillar los dientes del bebé. Los padres lo hacen como pueden, como se imaginan, lo mejor que saben. El hecho es que se dejan mucha placa bacteriana pegada a los dientes. Con productos que tiñen la placa como Plac Control se manifiesta estupendamente bien, así que ahora ya prefiero verlo in situ y corregirlo.
Y estas son las TRUCOS PARA CEPILLAR A LOS BEBÉS:
.- Cabeza del niño apoyada. Yo personalmente cepillo mejor con el niño tumbado boca arriba sin almohada.
.- Cepillo seco para no hacer espuma y porque el arrastre de suciedad es mejor que cuando las cerdas se mojan.
.- Cantidad de pasta, de 1000 ppm, en bebés, como un grano de arroz. No importa si se tragan tres átomos de flúor al día. El calcio del esmalte es un imán para el flúor. No pasa a la sangre. No se deposita en los huesos ni en el cerebro.
.- Interponer un dedo en zonas de la boca donde aún no hay dientes: o en el hueco de los colmillos cuando ya hay primeros molares e incisivos, o detrás de la última muela. Un niño de 2 años no muerde con fuerza.
.- Para disminuir el riesgo de ingesta de dentífrico, dos puntos muy importantes: es el ADULTO el que cepilla y es el ADULTO el que pone pasta de dientes en el cepillo. El dentífrico es un medicamento, no puede dejarse al alcance de los niños. Y no debería anunciarlo Bob Esponja ni Frozen.
.- Escupir pero NO ENJUAGARSE. Esto es válido también para los adultos. Llevamos haciéndolo mal toda la vida.
.- Comprobar que ha quedado limpio.
En resumen, este curso fue una oportunidad muy buena para actualizar conocimientos, saludar ¡¡¡EN PERSONA!!! a profesionales como la copa de un pino, que son la referencia en España. Espero coincidir muchas veces con ellas.

Menjars desaconsellats pels menors d'un any?

El que podem i  no, donar a un infant menor d'un any està continuament en revisió. Les indicacions que hi havia a mitjans del segle passat són diferents de les que es donaven a finals i diferents de les que els nous estudis ens indiquen. Com en tot hem de fer servir el seny, però no està de més saber que en diu la ciència.
Segons la revista Current Opinion in Clinical Nutrition and Metabolic Care a l'article publicat el Maig del 2010 anomenat Science base of complementary feeding practice in infancy, o sigui  Alimentació complementaria des del punt de vista de la ciencia , els estudis indiquen que en realitat no hi ha evidència que endarrerir la introducció de segons quins aliments evitin alergies i que en segons quins casos pot ser fins i tot perjudicial. Que no hi ha cap estudi concloent, però que fins que aquests no es realitzin no hi ha motiu per recomanar no oferir cap aliment.
Amb tot si que hi ha recomanacions de no abusar de segons quins aliments per diferents motius, anem a repassar-los.
-Sal i sucre, Evitar-los
-Mel, pel risc de botulisme , molt greu. Esperar a l'any d'edat.
-Fruits secs, hi ha risc d'aspiració pulmonar, si es donen sempre en forma de farina fins els 5 o 6 anys.
-Oli, convé afegir un raig d'oli d'oliva per afegir calories i sabor a alguns menjars.
-Verdura, pot menjar de tot, però es recomanr moderar el consum de les espinaques, bledes, remolatxa i nap perque contenen molts nitrats. Nitrats que el cos transforma en nitrits i són perillosos si n'hi ha en excés. Poden menjar-ne però moderadament -
-Fruita. Té molt poques calories. Es un dels menjars dels quals han modificat les recomanacions, es poden menjar des dels 6 mesos. Es recomana no oferir-les en forma de suc, ja que per fer-ne un got se n'ha d'utilitzar dues o tres amb el que ingereixen el sucre i les calories de tres fruites i gens de fibra, els hi treu la gana i no obtenen gaire nutrients. Són considerats refrescos hipercalòrics.
-Cereals. Els quins es vulguin, amb preferència integrals i al principi no convé abusar dels que contenen gluten. Per tant arròs i blat de moro barra lliure, i els altres: blat, civada, ordi, etc, amb moderació. No cal utilitzar-los en pols, un arròs bullit, un crostó de pà, uns macarrons són cereals i és com els menjem els adults, i ells poden perfectament consumir-los així.
-Carn. Es pot menjar tot tipus de carn, Fins i tot embotits però molt moderadament, de manera puntual,  per la quantitat de sal que porten i la poca carn que tenen. Millor començar amb animals petits com conill o pollastre, els grans porten més colàgen i no es digereixen tant bé.
-Peix. Podrien menjar qualsevol peix, però degut a la contaminació han d'evitar els peixos grans per que acumulen mercuri (tonyina, peix espasa, tauró i lluç de riu)
-Marisc. Passa com en el peix, acumulen cadmi i per tant es desaconsella fins els tres anys. 
-Ous. Des dels 6 mesos
-LLegums. Des dels 6 mesos, Són una font de ferro. Si la pell els hi provoca gasos els hi podem treure durant una temporada, si fins i tot sense pell els n'hi produeixen podem esperar a donar-els-hi.
-Llet. S'els hi pot donar a partir dels 6 mesos, però essent com és una font de proteïnes, més val que els hi donem proteïnes d'altres carns riques en ferro, i la llet segueixi sent la nostra o si prenen llet artificial. Poden menjar i beure tots els derivats de la llet: ioghurts, formatges, etc, però posats a escollir l'origen de la proteïna i donat que en ser lactants ja prenen llet, més val oferir-los-hi més varietat. 
-Aigua. A demanda a partir de que se li ofereix menjar diferent de la llet.

Cine-forum

Divendres 20 de Maig a 2/4 de 7 (18:30) de la tarda  organitzo un cine-forum a l'escorxador de Gelida.
Es celebra la setmana del part respectat i aquest divendres a diferents parts de l'estat espanyol es projectarà la mateixa pel·lícula a proposta de la Plataforma Pro Derechos del Nacimiento, amb l'incansable Angeles Hinojosa al capdavant : Cambiando la forma de nacer,Tras la evidencia científica.
Després farem un forum on debatre tot allò que ens suggereixi el documental .
Em fa molta ilusió realitzar-lo, és com un repte, ja que sempre m'ha costat organitzar coses tota sola, i sempre ho rumio tot durant molt de temps, i això ha estat dit i fet.
La Montse Rota hi assistirà, ella és llevadora i tant treballa per la Seguretat Social com aten parts domiciliaris, és una gran professional que genera molta confiança.  Estic pendent de la confirmació d'una altre llevadora.

Estic molt contenta perque des de l'ajuntament també han estat tot facilitats, tot i les presses amb les que els hi he demanat.
Ja n'acabaré d'informar quan s'acosti el dia.

Alimentació Complementaria

Als nadons els anomenen lactants fins l'any, i això és així perque la seva alimentació prové de la llet, és el seu principal aliment, és el que no ha de mancar i ha de ser la base de la seva alimentació.

La llet materna conté gairebé tot el que necessiten fins l'any, en molts casos no els hi caldria res més. 

Es per això pel que a l'altre tipus d'aliments s'els anomena complementaris, perque complementen l'alimentació, però no en són la base.

Com saber quan podem començar a oferir d'altres aliments? Idealment el nadó hauria de complir quatre requisits:

1- Aguantar-se assegut tot sol 

2- Tenir 6 mesos complerts

3- Haver perdut el reflexe d'extrusió

4- Saber dir que "no" 

Reflexe d'extrusió

Què vol dir això exactament?

Per poder menjar sòlids el nen ha de ser perfectament capaç d'aguant-se sentat per si mateix, i no estar subjecte per coixins, per exemple, ja que amb les farinetes és molt més fàcil d'ennuegar-se, i un nen que no aguanta la columna per si sol li és més dificil empassar. 

Tenir 6 mesos complerts per esquivar al màxim el risc d'intoleràncies. Els últims estudis indiquen que abans dels 6 mesos hi ha més risc d'adquirir una intolerància perque el sistema digestiu no és prou madur. Tenen tota la vida per menjar de tot i només uns mesos en que s'alimentaran de llet, per més il·lusió que ens faci veure'l menjar de tot no vindrà d'un parell, de tres ni de sis mesos. 

El reflexe d'extrusió és el mecanisme que tenen per que res extrany s'els hi introduexi per la boca. Només admeten el pit i/o la tetina del biberó o xumet, tota altra cosa que no es posin ells directament la fan fora amb la llengua

I saber dir no, evidentment no ens diran: No, gràcies ara no en vull!  però si que ens faran saber que no en volen: girant la cara, tapant-se la boca, abaixant el cap, etc. Es molt important que respectem el seu no, tal i com ells han regulat el seu menjar fins ara, també ho han de seguir fent. Només ells saben quan estan tips, si un menjar els hi agrada o no, si els hi cau malament, etc. 

La relació amb el menjar és per tota la vida, i és molt important que sigui una bona relació, que gaudeixin menjant, i que aprenguin a fer cas al seu cos. Malauradament molts de nosaltres venim de la cultura de "S'ha de menjar tot el que et posen", i així em arribat a l'edat adulta que no sabem aturant-se quan ja estem tips, que sempre ens hi cap algo més, com a norma. 

I Com comenem a oferir-los altres aliments?

Doncs pas a pas, sense pressa. 

Es recomana començar a oferir-ne un, el que vulgueu i donar-li només aquest durant un parell o tres de dies com a mínim, i observar si hi ha cap reacció (eccemes, grans, picors, plor, malestar....), si no n'hi ha cap n'hi afegim un segon durant dos o tres dies mes, i observem.  I un tercer. I així tranquilament anem veient si hi ha algun aliment que provoqui alguna reacció i li donem temps al seu cos a acostumar-se als diferents gustos, textures, etc.  No és gens recomanable, sobretot al començament fer barrejes d'aliments que el nen no ha menjat mai, com ara la típica papilla de tres o quatre fruites, més val anar a poc a poc.

Es recomanable oferir els nous aliments abans de la tarda, pel matí o al migdia, per si hi ha cap reacció poder observarla i reaccionar. Si passés res per la nit podriem no adonar-nos-en.

I per quin comencem? 

En realitat no importa gens, podem començar per fruita, per cereals, per verdura, podem començar per el que ens faci més gràcia, pel que al nen li cridi l'atenció, per el que ens sigui més senzill. 

Gairebé a cada CAP donen unes pautes diferents, si canviem de regió també varien, i ja no us dic res de si canviem de pais o de continent. I és que en realitat tant fa per l'aliment que comencem, és més important quins no li hem de donar fins passats uns mesos que no si comencem amb pera o amb patata. 

El menjar no ha de dur sal ni sucre, encara que a nosaltres s'ens faci extrany el gust, no és bò per la salut l'ús i abús que s'en fa. De fet quan ens acostumem a menjar sense sal ni sucre, trobem més el gust dels aliments, i si els menjem amb sal o sucre gairebé no hi trobem el seu gust, sino gust dolç o salat. Feu-ne la prova! Menjeu durant uns mesos sense condimentar i quan proveu alguna cosa condimentadad us en fareu creus.

El que també és important és que quan menys industrialitzat millor, sempre serà millor un arròs (cereal) bullit amb un raig d'oli d'oliva que un preparat de multicereals, o una verdura cuita a casa que un potet comprat. Tot es pot fer servir, però els preparats comercials haurien de ser l'excepció.

En les properes entrades parlaré de quins aliments hauriem d'esperar a oferir-los, de com podem oferir-los si triturats, sencers, amb cullera, biberó, etc. 

Moure's en llibertad

Dijous 28 d'abril, vem estar parlant al grup d'acompanyament d'Emmi_Pikler , una pediatre  amb una visió del nen petit -com a ser actiu, competent i capaç d'iniciatives-  que la dur a convèncer a les families que ella acompanya de la conveniència del desenvolupament motor autònom i de la importància de respectar les diferents etapes evolutives, sense forçar-ne el pas de l'una a l'altre. 
Establint igualment la importància del respecte al nadó en tot moment que permetrà establir uns càlids vincles amb el seus cuidadors, donant coherència a la vida quotidiana, i que els adults donin una resposta finament adaptada a les necessitats individuals.
Ens explica i ens demostra amb fets com tots els nens (sans) passen per les mateixes etapes de desenvolupament motor

i com si nosaltres els hi oferim l'espai adient, ells sols les asoleixen d'una manera molt més sòlida i segura que no pas si els ajudem o forcem a aconseguir-les. 

En aquests videos podem veure com van passant per les diferents fases ells sols. 

En aquest altre, extret d'una conferència d'Ana Tardos, com l'anterior,  podem veure com n'és de diferent la seguretat quan els ajudem abans d'hora.

Però sobretot del que parla és de respecte, de respecte al nen a cada moment de la seva vida. Si poseru Moure's en llibertat, Emmi Pikler o Institu Lokzy a internet trobareu un munt d'informació interessant.

El vincle

Parlem molt del vincle, de la importància d'establir un bon vincle amb el nostre fill, crec que mai n'acabarem de parlar prou.
A l'entrada anterior parlava del risc d'hipoglucèmia els primers dies i de la importància d'alimentar el nostre fill cada dues o tres hores per minimitzar-ne el risc. Qualsevol pot veure la implicació, fins i tot l'esforç que pot suposar a una dona acostumada a ser tant activa com la vida actual requereix, el fet d'alimentar el seu fill cada dues hores; mentre l'agafa, el nen menja, li canvia els bolquers i el torna a dormir pot passar tranquilament una hora , i al cap d'una altra hora hi ha de tornar, de dia i nit. Es esgotador.
Però és tant gratificant alhora.
La natura preveu la protecció de la futura generació, l'espècie ha de perviure! i per tant fa que en el moment del part segreguem la dosis d'oxitocina més gran amb diferència que hem segregat mai, i l'oxitocina és l'hormona de l'amor (la sintètica no el té aquest efecte), el que fa que en quan acaba de néixer i veiem i agafem la nostra criatura ens envaeixi un sentiment d'amor i protecció envers ella. Per si amb això no n'hi hagués prou, fa que no poguem descuidar-la  i que continuament l'haguem de tenir en braços, si per la mare natura fos la tindriem 24 hores diaries a coll, i ja se sap allò que diuen en castellà "el roce hace el cariño",
Es en aquest temps, aquest no poguer fer res més que tenir la criatura al damunt continuament que estableix les bases de la relació, estableix el vincle. Aquestes hores on suposadament no podem fer res, estem al sofà continuament, ara alimentant-lo, ara dormint-lo, ara no podent-lo deixar enlloc perque inmediatament es desperta, són les que permeten que ens anem coneixent i entenent, les que fan que distingim quan ploren de gana, o de son, les que ens permeten saber si li agrada que el gronxin per dormir o prefereix arrepenjar el seu cap a la nostra espatlla.
Són aquestes hores, aquests dies, que fan que, si no entrem en lluita, establim un bon vincle amb el nostre fill. A banda que ens permeten a nosaltres refer-nos una mica de l'esforç que durant nou mesos ha fet el nostre cos, i l'esforç que seguirem fent durant uns quants mesos o anys. Permetem-nos escoltar-nos i gaudir d'aquests moments irrepetibles, deixem de banda les idees preconcebudes i visquem el moment.
Si manca aquests primers contactes, després els podrem refer, però requerirà molt més esforç per part nostre i del nostre fill.

Hipoglucèmia en nadons

Els nadons acabats de néixer han de menjar tot sovint perque corren el risc de patir una hipoglucémia, és per això que es recomana que mengin com a molt cada dues hores durant el dia i cada tres durant la nit, o sigui entre deu i dotze vegades al dia.

El síntomes de la hipoglucèmia més habituals són:

Color blavós o pàlid de la pell
Problemes respiratoris, com apnees, o sons com grunys en respirar
Irritabilitat
Manca de gana
Baix tò muscular
Letàrgia
Alimentació insuficient
Vòmits
Problemes per mantindre l'escalfor corporal
Suors, calfreds, tremolors, convulsions

Quan un nadó no s'alimenta correctament pot entrar en un cercle viciós, com que no s'alimenta prou bé pateix hipoglucemia, i aquesta fa que no tingui gana, que tingui un baix tò muscular i que tingui letàrgia, el que fa que no demani menjar i s'accentui la hipoglucèmia i tornem a començar.
Un nadó acabat de néixer que dorm molt, passades les primeres 6 a 12 hores en que es recupera de l'esforç fet per néixer, no és un nadó "bò" és un nadó que potser no s'està alimentant suficientment. Es molt important que fins que veiem que no només ha recuperat el pes que tenia en néixer sino que va augmentant de pes, que mulla bolquers, que té estones d'estar molt despert, els alimentem cada dues o tres hores com a molt, despertant-los si cal. En quan comprovem que tot funciona correctament podrem deixar que siguin ells els qui decideixin quan tenen gana, quan agafarà tot el sentit allò de que el pit és a demanada.
Un dels dubtes més freqüents és que vol dir cada dues hores, són dues hores des que ha acabat de menjar? o són dues hores des que ha començat? Són dues hores des que ha començat, vet aquí perque diem que un nadó acabat de néixer i fins que la lactància està ben establerta ha de menjar de 10 a 12 vegades al dia.
Es una temporada curta i irrepetible que estableix les arrels pel nostre fill i per la nostra relació.

ESPAI NADÓ

A partir d'aquest dijous, 3 de març a la sala jove del Cic oferiré tallers de post-part per acompanyar a les families en aquest període tant especial. Aquests tallers s'enmarquen dins del nou Espai Nadó que s'ofereix a Gelida des del Cap i l'Ajuntament. Tots els dijous entre les 9.30 i les 14:00 s'aniran oferint els diferents tallers i cursos: preparació al naixement, massatge infantil i post-part.

El d'acompanyament al nadó serà entre les 9.30 i les 11:00 i en ell tractarem principalment temes relacionats amb la cura i comportament del nadó,com per exemple: el moment del bany, la cura del cordó, postures per calmar-lo, el son infantil, la lactància, etc. I sobretot allò que us plantegi més inquietud en cada sessió.

Amb la intenció de fer que gaudiu intensament d'aquests mesos tant irrepetibles.

PER QUÈ UNA DOULA?

Les dones parim des que la humanitat existeix, aquest és un moment de la nostra vida molt important i delicat. És un dels moments que recordarem tota la vida i val la pena que sigui un moment memorable, per positiu.

Evidentment totes les dones tenim la capacitat de parir, soles si cal, però tot és més agradable si estem amb algú que ens comprengui, que ens acompanyi, que en un moment donat ens consoli o ens empenyi, que ens recordi qui som , el poder que tenim. Algú que confii plenament en nosaltres.

Per parir necessitem sentir-nos segures i aquesta seguretat significa coses diferents per cada mare: per una pot voler dir tenir la seva mare al costat, per una altra la seva parella, per un altre estar en un hospital, o tenir una unitat de neonats allà mateix, o estar a casa amb l'amiga de confiança. Hi ha tantes possibilitats com parts hi ha, perque també a cada part es poden necessitar coses diferents.

Durant mil·lennis els parts han tingut lloc a la intimitat de la llar. Només ha estat en el segle passat que s'ha anat imposant el part hospitalari, i no a tot el món, la majoria de parts encara tenen lloc a casa de la dona, a Europa també; però en aquest país on vivim hem normalitzat el part hospitalari, i tot i que aquest ens ha comportat millores en alguns aspectes ha suposat riscos en d'altres. Com tot, res és blanc o negre i a tot arreu hi ha matisos. S'ha normalitzat tant que gairebé ni ens plantegem cap altra opció, i si ens les plantegem és probable que ens sentim qüestionades pel nostre entorn,

Un dels papers de la doula és acompanyar les dones i a través d'elles a la família, a conèixer totes les opcions per tal de poder escollir la que més s'adeqüi a cada mare-nadó. Donar suport a la decisió conscient i informada de la mare i confiar plenament en la seva capacitat de parir. Validar els seus sentiments i vivències i acompanyar-la durant tot el procés.

La decisió d'on serà el part, a la llar, a una casa de parts o a l'hospital correspòn a la mare. També és decisió de la mare estar atesa per una llevadora o un ginecòleg, sempre que hi hagi o l'un o l'altre perque la doula no acompanyarà cap part sense presència mèdica.

La doula acompanya emocionalment, física i logística, valora les necessitats que expresa la mare i les que observa i ofereix ajuda, no la imposa.

La doula ajuda a que la vivència del part sigui més satisfactòria, a que la dona se senti acollida, respectada i no jutjada, augmenta la sensació de seguretat i fortalesa, i a que tingui la confiança en les pròpies capacitats per prendre les decisions que cregui millors per ella, el seu nadó i la seva familia.

I de retruc, ajuda a que el nadó tingui la millor de les benvingudes possibles, a que el seu primer contacte, que la seva primera impressió del mon sigui agradable i marqui positivament els seus inicis.

Una doula ajuda, fomenta, afavoreix , procura, que totes les mares tinguin, perque el mereixen, el millor part possible i tots els nadons la millor de les benvingudes.