Triturats o a trossets?

Cada vegada se sent més a parlar del Baby Led Weaning,  que vindria a voler dir Deslletament dirigit pel Nadó. Acostumats com estem a donar primer líquids (llet), després semi-líquids (farinetes) i finalment sòlids, això de donar directament sòlids a bocinets s'ens fa extrany. Però té la seva raó de ser si entenem que, per una banda,  durant el primer any i part del segon el principal aliment del nadó és la llet i per tant la resta d'aliments no són imprescindibles; i per una altra banda si mirem a llarg termini volem que la relació amb el menjar sigui de gaudi i amb una relació sana.

En realitat tots els nens acabaran menjant com els adults, el que més els motiva és fer el que nosaltres fem, i si comencem triturant el menjar igualment menjaran com nosaltres passats uns mesos o anys. El més important és seguir respectant el nadó, les seves indicacions, no insistir en que s'acabi el plat, ni tant sols amb  allò de "una cullerada més", ell i només ell sap si un menjar li agrada o no, i si se li posa bé o no. 

Es més fàcil insistir (ho tenim gravat a foc la majoria de nosaltres) si el menjar els hi donem nosaltres i triturat, que no pas si l'agafen ells directament,  quan el triturem sembla que n'hi hagi menys i els hi és més fàcil empassar-s'ho.  Normalment quan l'agafen ells mengen molta menys quantitat (va a nens, però és habitual) i ens pot fer l'efecte que mengen poc. Hem de tenir en compte que són molt més petits que nosaltres, un nen entre els 6 mesos i l'any pot pesar entre 8 i 11 kilos, un adult uns 65 kilos, pesen 6 vegades menys que nosaltres!, el seu estómac és molt més petit. Hem d'abaixar i molt les expectatives, no és normal que d'una sola sentada mengin: una pera, una poma, un plátan, el suc d'una taronja i dues galetes, i de postres un ioghurt. Qui de nosaltres berenaria tot això? Pocs.

Si optem per deixar que ell decideixi que menja hem de tenir una serie de precaucions, algunes són comuns, com ara que mai han de menjar sols, en solitud, sempre han de tenir un adult amb ell, que el lloc on li servim el menjar ha d'estar net, que les seves mans també ho han d'estar, i que hi ha algun aliment que si li volem donar no pot ser a trossets directament sinó que l'hem de triturar o donar-li amb unes malles que venen expressament per aquest fí. 

Els aliments que no els hi podem donar directametn són els quin són durs i que no s'estoven amb la saliva com la poma, la pastanaga crua, etc. , ja que si s'ennuegen amb ells podem tenir un disgust, és diferent que un bastó de pà que el poden estovar; tampoc aquells esférics o semiesfèrics, com grans de raïm o cireres, cigrons, etc, perque poden obstruïr les vies respiratòries. 

Si els hi donem a trossets, hem de preparar-nos, encara més que si és triturat, a netejar després. Es tracta de que els nens primer investiguin el menjar, que l'agafin, l'olorin, l'aixafin, el tastin, l'escupin, en fi, tot allò que no s'ha de fer a taula.  Però és que ells no estan només alimentant el cos en aquell moment, estan descobrint tota una serie de textures, aromes, sabors, i les descubreixen amb tots els sentits, mica en mica ja aniran pulint les maneres, però en aquest moment han de gaudir de l'experiència.

Es molt probable que es posin menjar a la boca, sobretot passa amb la carn, la masteguin ben mastegada i la treguin després, no passa res. Durant aquest procés allò important és que gaudeixin i que s'autoregulin, que escoltin el seu cos.
D'altra banda el mastegar ajuda a un correcte desenvolupament de la boca, de les dents, ja que en el moment en que estan erupcionant ja s'utilitzen per allò a que estan destinades i evitem l'amuntegament de les mateixes. Com he sentit dir als odontòlegs: a un nen li surten els queixals quan necessita aliments diferents de la llet, cap a l'any, ja que els queixals són per mastegar i surten després dels incisius per algo,  i abans que els canins,  i a l'edat que surten per algun motiu, no és un caprici de la natura.
Per tant la millor manera de començar a oferir aliments a un nadó és a trossets, amb certes precaucions, perque està preparat per menjar-los i perque afavoreixen el seu desenvolupament, tant dels sentits, inclosa la propiocecpció, com el desenvolupament oro-facial.