Quan s'acaba la baixa de maternitat

M'en torno a treballar, sóc mala mare.
Em quedo a casa amb el nadó, sóc mala ciutadana.

Alguna cosa está malament en aquesta societat que obliga a separar a un nadó de la mare de la qual depèn  per sobreviure. Malgrat existir llets artificials, tirallets, etc. El nadó necessita a la mare no només físicament i la mare necessita al nadó. Però no és d'això que volia escriure.

Quan s'acaba la baixa s'obren unes quantes opcions, des de portar la criatura a la Llar d'Infants a renunciar al treball.
Tant si duem el nostre fill a la Llar, com si ens reduïm la jornada, com si combinem horaris amb la parella, o agafem una reducció, nosaltres i només nosaltres tenim totes les dades a la mà per poder decidir.
Potser voldriem cuidar del nadó fins que tingués edat escolar, però per motius econòmics o de salut, per la singularitat de la nostra feina, o ves a saber, no ens queda cap altre solució que reincorporar-nos al mon laboral.
Potser tenim la possibilitat de reduïr la jornada, renunciant a part del sou.
Potser l'organització familiar impossibilita el que poguem quedar-nos a casa cuidant el nadó.
Potser el quedar-nos a casa fa que ens ressentim anímicament, i que el poder sortir unes hores faci que tinguem més ganes de retrobar-nos amb el nadó.
Potser la nostre feina és la nostra passió .
Potser....

Sigui quina sigui l'opció que escullim gairebé sempre ens sentirem culpables i trobarem algú que qüestionarà la nostra decisió. I hem de ser conscients que no hi ha una única opció vàlida per a tothom, que allò que a algú li funciona a un altre no, que la situació familiar, econòmica, anímica, etc. de cadascú és diferent.

No hi ha una única manera de viure, no n'hi ha cap que sigui més correcta que l'altre, el que s'hagi fet amb un  fill no té perque obligar a fer el mateix amb tots, canvien les circumstàncies i canvien les necessitats.
En un mon idílic podriem estar amb els nostres fills fins els 3, 4, 7 anys ??? , i entremig tindriem espais per poder realitzar-nos com a persones individuals, com a mares dels altres fills, com a parella, amb les amistats, etc. En el mon real això passa ben poques vegades i hem d'adaptar-nos.

Ara bé, per mi, és important que de totes les opcions que  siguin factibles escullim aquella en la que el nostre fill tingui les màximes necessitats de tot tipus cobertes. Nosaltres podem entendre els motius pels quals no cobrirem totes les nostres necessitats, sabem que serà per un temps, que és la millor de les opcions per aquell moment, un nadó no té aquesta capacitat i no entèn, tot i que s'adapta, el perquè de la situació i això el fa patir, .

Cada moment és únic i en cada moment fem allò que considerem que és millor tenint en compte tots els factors.