Triturats o a trossets?

Cada vegada se sent més a parlar del Baby Led Weaning,  que vindria a voler dir Deslletament dirigit pel Nadó. Acostumats com estem a donar primer líquids (llet), després semi-líquids (farinetes) i finalment sòlids, això de donar directament sòlids a bocinets s'ens fa extrany. Però té la seva raó de ser si entenem que, per una banda,  durant el primer any i part del segon el principal aliment del nadó és la llet i per tant la resta d'aliments no són imprescindibles; i per una altra banda si mirem a llarg termini volem que la relació amb el menjar sigui de gaudi i amb una relació sana.

En realitat tots els nens acabaran menjant com els adults, el que més els motiva és fer el que nosaltres fem, i si comencem triturant el menjar igualment menjaran com nosaltres passats uns mesos o anys. El més important és seguir respectant el nadó, les seves indicacions, no insistir en que s'acabi el plat, ni tant sols amb  allò de "una cullerada més", ell i només ell sap si un menjar li agrada o no, i si se li posa bé o no. 

Es més fàcil insistir (ho tenim gravat a foc la majoria de nosaltres) si el menjar els hi donem nosaltres i triturat, que no pas si l'agafen ells directament,  quan el triturem sembla que n'hi hagi menys i els hi és més fàcil empassar-s'ho.  Normalment quan l'agafen ells mengen molta menys quantitat (va a nens, però és habitual) i ens pot fer l'efecte que mengen poc. Hem de tenir en compte que són molt més petits que nosaltres, un nen entre els 6 mesos i l'any pot pesar entre 8 i 11 kilos, un adult uns 65 kilos, pesen 6 vegades menys que nosaltres!, el seu estómac és molt més petit. Hem d'abaixar i molt les expectatives, no és normal que d'una sola sentada mengin: una pera, una poma, un plátan, el suc d'una taronja i dues galetes, i de postres un ioghurt. Qui de nosaltres berenaria tot això? Pocs.

Si optem per deixar que ell decideixi que menja hem de tenir una serie de precaucions, algunes són comuns, com ara que mai han de menjar sols, en solitud, sempre han de tenir un adult amb ell, que el lloc on li servim el menjar ha d'estar net, que les seves mans també ho han d'estar, i que hi ha algun aliment que si li volem donar no pot ser a trossets directament sinó que l'hem de triturar o donar-li amb unes malles que venen expressament per aquest fí. 

Els aliments que no els hi podem donar directametn són els quin són durs i que no s'estoven amb la saliva com la poma, la pastanaga crua, etc. , ja que si s'ennuegen amb ells podem tenir un disgust, és diferent que un bastó de pà que el poden estovar; tampoc aquells esférics o semiesfèrics, com grans de raïm o cireres, cigrons, etc, perque poden obstruïr les vies respiratòries. 

Si els hi donem a trossets, hem de preparar-nos, encara més que si és triturat, a netejar després. Es tracta de que els nens primer investiguin el menjar, que l'agafin, l'olorin, l'aixafin, el tastin, l'escupin, en fi, tot allò que no s'ha de fer a taula.  Però és que ells no estan només alimentant el cos en aquell moment, estan descobrint tota una serie de textures, aromes, sabors, i les descubreixen amb tots els sentits, mica en mica ja aniran pulint les maneres, però en aquest moment han de gaudir de l'experiència.

Es molt probable que es posin menjar a la boca, sobretot passa amb la carn, la masteguin ben mastegada i la treguin després, no passa res. Durant aquest procés allò important és que gaudeixin i que s'autoregulin, que escoltin el seu cos.
D'altra banda el mastegar ajuda a un correcte desenvolupament de la boca, de les dents, ja que en el moment en que estan erupcionant ja s'utilitzen per allò a que estan destinades i evitem l'amuntegament de les mateixes. Com he sentit dir als odontòlegs: a un nen li surten els queixals quan necessita aliments diferents de la llet, cap a l'any, ja que els queixals són per mastegar i surten després dels incisius per algo,  i abans que els canins,  i a l'edat que surten per algun motiu, no és un caprici de la natura.
Per tant la millor manera de començar a oferir aliments a un nadó és a trossets, amb certes precaucions, perque està preparat per menjar-los i perque afavoreixen el seu desenvolupament, tant dels sentits, inclosa la propiocecpció, com el desenvolupament oro-facial.

Quan s'acaba la baixa de maternitat

M'en torno a treballar, sóc mala mare.
Em quedo a casa amb el nadó, sóc mala ciutadana.

Alguna cosa está malament en aquesta societat que obliga a separar a un nadó de la mare de la qual depèn  per sobreviure. Malgrat existir llets artificials, tirallets, etc. El nadó necessita a la mare no només físicament i la mare necessita al nadó. Però no és d'això que volia escriure.

Quan s'acaba la baixa s'obren unes quantes opcions, des de portar la criatura a la Llar d'Infants a renunciar al treball.
Tant si duem el nostre fill a la Llar, com si ens reduïm la jornada, com si combinem horaris amb la parella, o agafem una reducció, nosaltres i només nosaltres tenim totes les dades a la mà per poder decidir.
Potser voldriem cuidar del nadó fins que tingués edat escolar, però per motius econòmics o de salut, per la singularitat de la nostra feina, o ves a saber, no ens queda cap altre solució que reincorporar-nos al mon laboral.
Potser tenim la possibilitat de reduïr la jornada, renunciant a part del sou.
Potser l'organització familiar impossibilita el que poguem quedar-nos a casa cuidant el nadó.
Potser el quedar-nos a casa fa que ens ressentim anímicament, i que el poder sortir unes hores faci que tinguem més ganes de retrobar-nos amb el nadó.
Potser la nostre feina és la nostra passió .
Potser....

Sigui quina sigui l'opció que escullim gairebé sempre ens sentirem culpables i trobarem algú que qüestionarà la nostra decisió. I hem de ser conscients que no hi ha una única opció vàlida per a tothom, que allò que a algú li funciona a un altre no, que la situació familiar, econòmica, anímica, etc. de cadascú és diferent.

No hi ha una única manera de viure, no n'hi ha cap que sigui més correcta que l'altre, el que s'hagi fet amb un  fill no té perque obligar a fer el mateix amb tots, canvien les circumstàncies i canvien les necessitats.
En un mon idílic podriem estar amb els nostres fills fins els 3, 4, 7 anys ??? , i entremig tindriem espais per poder realitzar-nos com a persones individuals, com a mares dels altres fills, com a parella, amb les amistats, etc. En el mon real això passa ben poques vegades i hem d'adaptar-nos.

Ara bé, per mi, és important que de totes les opcions que  siguin factibles escullim aquella en la que el nostre fill tingui les màximes necessitats de tot tipus cobertes. Nosaltres podem entendre els motius pels quals no cobrirem totes les nostres necessitats, sabem que serà per un temps, que és la millor de les opcions per aquell moment, un nadó no té aquesta capacitat i no entèn, tot i que s'adapta, el perquè de la situació i això el fa patir, .

Cada moment és únic i en cada moment fem allò que considerem que és millor tenint en compte tots els factors.

Igualtat de gènere i maternitat

Vull abans de res fer un aclariment,  o puntualització: Em costa molt expresar el que vull dir en un llenguatge que no domino i que crec que encara s'està creant. Per tant vull dir que, quan parlo de pare, mare, familia, parella, etc. em refereixo a qualsevol pacte que hagin fet diferents persones i que els ha dut a ser "pares" d'una criatura, ja sigui a través d'un embaràs, d'una adopció o d'alguna altre manera. Parlo dels rols, no del sexe concret. Parlo del rol de mare com a figura principal d'afecte de la criatura, i del de pare com a figura importantíssima també pel desenvolupament del fill (i hi tornem amb el llenguatge, o filla), però en els primers temps amb un paper més de suport a la mare que no pas com a figura referent del fill. Permeteu-me fer servir el llenguatge que controlo mentres vaig incorporant maneres més englobadores.


Quan ens establim com a parella/familia,  habitualment ho fem en igualtat de condicions, tenim molt clar que tant les dones com els homes podem aportar el mateix valor tant en l'espai personal, com en el social o laboral.
Quan parlo amb dones que han estat mares ja fa un temps, algunes ja amb fills adolescentes, moltes comenten que no saben ni com han acabat agafant la responsabilitat de la majoria de tasques que implica conviure, des de les tasques més visibles, fins les d'organització, i que això implica afagar un rol secundari en el mercat laborarl i fins i tot en el social.

Ja fa temps que observo que quan un infant arriba a la familia i en el lògic reequilibri de posicions de cada membre, les dones retornem per un periode massa llarg, potser per sempre, al rol de cuidadora, i l'home al de proveïdor.
En alguns casos és molt visible, en d'altres més sutil, però alguna cosa canvia en aquest aspecte quan una criatura arriba a les nostres vides. Evidentment la tradició, allò que hem viscut i el masclisme, encara molt present a la nostre societat, hi influeix.

Crec que un moment decisiu en aquest retorn als rols preestablerts és la reincorporació del pare al treball. La mare es queda sola durant uns 4 mesos amb el nouvingut, el pare passa entre 9 i 10 hores fora de casa (8h de feina més desplaçaments, més l'hora de dinar) i aquesta desvinculació forçosa en una etapa on un nadó reclama molt marca, i de quina manera.
La mare s'està sola, massa si no té tribu al voltant, amb la criatura i hi estableix un fort vincle, ambdues estan obligades a entendre's i ho fan, estableixen un llenguatge propi que qui no hi conviu no sap interpretar. Alhora és mes que probable que tasques que abans quedaven clarament repartides entre els membres adults ara comenci a realitzar-les només ella amb l'argument de "estàs a casa sense fer res", que només pot fer servir aquell qui no ha estat mai a càrrec d'un nadó.
El pare està fora de casa moltes hores i quan arriba hi troba un "ecosistema" diferent al que hi havia abans de ser-ho. La mare i el nadó s'entenen amb mitja mirada o amb mig gemec, el nadó busca el consol i les rialles majoritariament en la mare, i ell s'en sent apartat, no té temps per crear el seu propi llenguatge amb el nadó. I si no hi ha un esforç per part dels adults és fàcil que mica en mica se n'aparti.

I és en aquest període on es comencen a establir els nous rols famiiliars, que si no estem molt atents repetiran els vells esquemes. Es complicat combinar-ho tot, la necessitat del vincle mare-nadó, el pare fent de protector d'aquesta díada fonamental pel desenvolupament del nadó, l'esforç de la mare per confiar en la manera de fer del pare, i l'esforç del pare a insistir quan ha de crear el seu propi llenguatge amb el nadó i creure en les seves capacitats per consolar-lo i fer-lo riure de manera diferent però totalment vàlida. Si els tres retroben l'equilibri en igualtat serà més fàcil que puguin enfocar-se a la vida social i laboral en peu d'igualtat altre cop.
Si la cura del nadó només recau en la mare, és molt probable que es caigui en els antics esquemes, i a la llarga, potser quan els fills siguin més grans surgiran retrets i ressentiments.
Com sempre, arribo a la mateixa conclusió, diàleg, diàleg i diàleg, per tal que tots trobem el nostre equilibri.

Guia Jurídica de la Lactància

Hi ha moltes guies, llibres, articles, etc sobre lactáncia, pero quan voliem saber algun detall legal tot estava molt difús. Ja fa uns dies la profesora Rosario Carmona i l'estudiant Mª Carmen Gómez van publicar des de la Clínica Jurídica de l´'Universidad Miguel Hernández dÉlx, la Guia Jurídica de la Lactància , on en forma de preguntes i respostes van donant informació sobre alló que ens preocupa sobre aquest període de les nostres vides
Per fer-la van aprofitar els tallers que es feien des de La mama d'Elx els últims dimecres de cada mes per que les mares preguntessin tot allò que els interessava.
Si cliqueu damunt del nom anireu directes a l'enllaç per baixar-la i poder consultar els dubtes que tingueu.

Espai Nadó a l'Escorxador

Aquest any les trobades post part són els dimarts a partir de les 11 del matí a l'Escorxador.
Allà compartim experiències, dubtes, alegries, i tot el que convingui.
Amb el solet que ja fa a vegades ens trobareu al pati exterior gaudint de la primavera.

A Radio Gelida el passat 11de Març es van interessar pel que hi fem, entrevista a partir del minut 37

Lactància i caries

Cada vegada a les consultes dels dentistes arriben nens més petits amb càries, això inquieta i fa que ens preguntem per les causes. 

Alguns estudis han relacionat la lactància materna perllongada, més enllà dels dos anys, com a factor de risc, però els experts indiquen que aquests estudis contenen deficiències metodològiques. Les darreres conclusions a les que s'ha arribat són:
-La càries és multifactorial.
-La llet materna no provoca càries.
-Oferim als nens un menjar massa tou fet que perjudica el correcte desenvolupament de la cavitat oral i de les dents, fent-les més dèbils i sensibles a la càries.
-Si afegim un 10% de sucre a la dieta (cereals, galetes, purés de fruita, etc) el risc de càries es dispara.

Aleshores, com es desenvolupa la càries i què podem fer per evitar-la?
COM
La càries destrueix les dents desmineralitzant-les. La glucosa dipositada a les dents es metabolitzada per les bacteries de la boca i es produeix àcid làctic, això fa que disminueixi el pH, i és aquest pH àcid el reponsable de la desmineralització.
Evidentment perque hi hagi càries hi ha d'haver dents, hi ha d'haver bacteries, s'han d'haver consumit aliments rics en carbohidrats, aquests carbohidrats han d'estar un temps adherits a les dents, i hi ha d'haver predisposició a fer càries.
Per tant, i com que l'únic que no controlem, un cop apareixen les dents, és la predisposició, hem d'incidir en els altres factors: evitar les bacteries a la boca, evitar els aliments rics en carbohidrats, i tenir una correcta higiene bucal.

PREVENIM
-Quan les persones en contacte amb el nadó, o amb qualsevol adult, tenen càries, han d'evitar de totes totes gestos tant automàtics com bufar el menjar perque es refredi, tastar el menjar per si crema o no amb el mateix cobert en que menjará l'infant, fer petons a la boca, netejar el xumet introduïnt-lo a la boca, i qualsevol altre situació en que la saliva d'algú amb càries pugui entrar en contacte directe o indirectament amb la boca del nen per evitar que pugui agafar aquestes bacteries.
-Evitar els aliments rics en carbohidrats sembla missió impossible en aquesta societat, començant per les farinetes de cereals, les galetes, els triturats de fruites, etc. No és el mateix menjar una poma que els productes amb fruita que trobem avui al mercat, fantàstics per les empreses que els produeixen i per les empreses de publicitat, però nefastos per la salut.

-Hem de prioritzar el menjar dur, sec i fibrós, per davant del tou i humit, molt millor una poma que un triturat, millor una paella d'arròs integral que un arròs blanc amb llet, un crostó de pà que una galeta per nadons. I evitar tot allò que du l'etique d'El meu primer..... acostumen a tenir molts sucres afegits amb noms diversos que creen confusió.

-Hem de rentar les dents dels nens, des de la primera dent, dos cops al dia. Preferentment després d'esmorçar, perque acostumem a oferir cereals que queden enganxats a la dent, i després de sopar per evitar que les bacteries campin tota la nit .  

Renta les dents

Als nens menors de 5 anys els hi hem de rentar les dents nosaltres, per més espavilats que siguin és gairebé impossible que ells ho puguin fer bé, si ens costa a nosaltres i som adults!

Els hem d'acostumar des d'abans que surti la primera dent a fer-els-hi massatge a les genives amb una gasseta, o amb uns didals que ja venen expressament, en quan els hi surti la primera dent, dos cops al dia la fregarem amb una dosis minúscula, homeopàtica en diria, de dentrífic. 

El dentrífic ha de tenir un mínim de 1000ppm de fluor, menys és ineficaç. El dentrifici és com un medicament i no s'ha d'esbandir, ha de quedar a la boca.

A mesura que el nen creix augmentarem la dosis de dentrifici cap a l'any pot tenir la mida d'un grà d'arròs i en quan el nen aprengui a escopir i fins adult la mida d'un pèsol. No s'ha d'esclarir la boca, però si escopir l'escuma que els hi pugui fer nosa. A partir dels 5-6 anys el dentrific ha de tenir uns 1450 ppm de fluor.

I si mama durant la nit?

Com que la llet materna no provoca càries, si la boca és neta no cal netejar-la després de les preses. 

El que aconsellen és que després de sopar els hi netejem ben bé la boca i que estigui com a mínim una hora sense menjar res per donar temps a refer les condicions idònees de pH i bacteries amigues a la boca, i deixar-lo mamar tantes vegades com acostumi a la nit sense haver de netejar les dents, fins al matí, o quan sigui que prengui un menjar diferent a la nostra llet.

Lactància i llars d'infants

Ahir vaig fer la segona conferència sobre el paper de les llars d'infants amb la lactància materna a la Escola Intermunicipal del Penedès de Sant Sadurní, als alumnes del primer curs de CFGS d'Educació Infantil.
Es fantàstic veure com les noves promocions cada vegada s'interessen i entenen més el paper fonamental que juguen en el suport a l'alletament. Com des del seu bon fer poden afavorir-lo i fer que la reincorporació prematura de les mares al món laboral no impedeixi que es mantingui; afavorint tant la salut física del nen com un bon vincle entre la mare i el fill i entre aquests i la llar.
Gràcies a tots, professors i estudiants per la bona rebuda.