Espai Nadó a l'Escorxador

Aquest any les trobades post part són els dimarts a partir de les 11 del matí a l'Escorxador.
Allà compartim experiències, dubtes, alegries, i tot el que convingui.
Amb el solet que ja fa a vegades ens trobareu al pati exterior gaudint de la primavera.

A Radio Gelida el passat 11de Març es van interessar pel que hi fem, entrevista a partir del minut 37

No estem perdent la humanitat? De debò que una mare que acaba de parir ha d'abandonar el seu nadó. Com a societat no podem trobar cap alternativa? 

Si per la mare és dolorós el fet d'abandonar el seu nadó just acabar-lo de parir, pel nadó és una situació absolutament traumática. Tres hores de la vida d'algú són realment poc temps, tot i que en 3 hores ens pot canviar la vida, tots ho sabem, però les primeres hores, els primers minuts d'un nadó són absolutament crucials per establir el vincle amb la mare i amb la vida. Que la primera experiència extrauterina sigui amable o traumática ens influeix la resta de la vida. Si mai heu fet un renaixament  sabreu quina impronta ens deixa aquests primers moments. 

L'esperança és que aquesta situació tan indesitjable serveixi per pendre mesures i que mai més torni a passar.

Una metgessa, obligada a fer un examen just després de parir

Obligada una metgessa, encara amb l’epidural, a passar l’avaluació per a una plaça fixa

• La Vanguardia (Català)
• 29 Nov 2016
• Europa Press MADRID

Una metgessa anestesista de la Comunitat de Madrid ha denunciat que va ser obligada a presentar-se a un examen –que va tenir lloc dissabte– per optar a una plaça fixa en un hospital just després de sortir de donar a llum per no perdre la convocatòria. Una setmana abans de la prova, la doctora va avisar que podia posarse de part i no li van donar, assegura, cap alternativa.

“Vaig sortir de la sala de parts amb l’anestèsia epidural i els sèrums posats. No vaig arribar ni a passar per la meva habitació: me’n vaig anar directament a fer l’examen. De fet, els metges van haver d’afanyar-se perquè arribés a l’examen”, ha explicat la metgessa, Carmen Truyols. És especialista en anestesiologia i reanimació i, després dels quatre anys de resident una vegada aprovades les oposicions, fa tres anys que encadena contractes temporals amb la Comunitat de Madrid en qualitat de “treballadora eventual”.

“Firmo contractes cada sis mesos o cada any, però n’he arribat a firmar alguns per a només dos mesos”, afegeix. Per això era tan important per a ella aquesta prova. Quan es va apuntar a l’examen (juntament amb 650 persones més) per accedir a una de les 45 places fixes, va avisar el tribunal de l’oposició que estava embarassada de 39 setmanes i mitja i que podia posar-se de part en qualsevol moment. “Em van dir que no hi havia cap solució i que l’únic que es podia fer era enviar algú a l’hospital perquè m’examinés”, indica. Ha revelat, així mateix, que una de les membres del tribunal “em va dir que sentia vergonya i que ella també era mare, però que no hi havia cap alternativa establerta per a casos com el meu”.

De manera que després de donar a llum un nen a l’hospital Gregorio Marañón la van suturar, la van sondar i li van ensenyar el nadó. Sense gairebé temps just després de la maternitat, la van portar a una aula aïllada dins de l’hospital per fer l’examen. No estava en les millors condicions per fer la prova (no havia dormit, no podia moure les cames per l’anestèsia i fins i tot sagnava) però no tenia cap altra sortida que fer l’examen. “Considero –afegeix Carmen Truyols– que tot el que m’ha passat és una clara injustícia, ja que estava en inferioritat de condicions respecte a la resta dels companys”. Encara que el que li va fer més mal, en aquell moment, va ser abandonar el seu fill, sense tenir ni temps de coneixe’l, durant les tres hores que va necessitar per fer la prova. Per aquesta doctora, el que ha passat amb ella és una discriminació que atempta contra la igualtat i les polítiques de conciliació. A un home no li passarà mai res igual.

El tribunal que avalua la prova va reconèixer a l’aspirant que tot era una “vergonya”, però no va donar cap més opció

El vincle

Parlem molt del vincle, de la importància d'establir un bon vincle amb el nostre fill, crec que mai n'acabarem de parlar prou.
A l'entrada anterior parlava del risc d'hipoglucèmia els primers dies i de la importància d'alimentar el nostre fill cada dues o tres hores per minimitzar-ne el risc. Qualsevol pot veure la implicació, fins i tot l'esforç que pot suposar a una dona acostumada a ser tant activa com la vida actual requereix, el fet d'alimentar el seu fill cada dues hores; mentre l'agafa, el nen menja, li canvia els bolquers i el torna a dormir pot passar tranquilament una hora , i al cap d'una altra hora hi ha de tornar, de dia i nit. Es esgotador.
Però és tant gratificant alhora.
La natura preveu la protecció de la futura generació, l'espècie ha de perviure! i per tant fa que en el moment del part segreguem la dosis d'oxitocina més gran amb diferència que hem segregat mai, i l'oxitocina és l'hormona de l'amor (la sintètica no el té aquest efecte), el que fa que en quan acaba de néixer i veiem i agafem la nostra criatura ens envaeixi un sentiment d'amor i protecció envers ella. Per si amb això no n'hi hagués prou, fa que no poguem descuidar-la  i que continuament l'haguem de tenir en braços, si per la mare natura fos la tindriem 24 hores diaries a coll, i ja se sap allò que diuen en castellà "el roce hace el cariño",
Es en aquest temps, aquest no poguer fer res més que tenir la criatura al damunt continuament que estableix les bases de la relació, estableix el vincle. Aquestes hores on suposadament no podem fer res, estem al sofà continuament, ara alimentant-lo, ara dormint-lo, ara no podent-lo deixar enlloc perque inmediatament es desperta, són les que permeten que ens anem coneixent i entenent, les que fan que distingim quan ploren de gana, o de son, les que ens permeten saber si li agrada que el gronxin per dormir o prefereix arrepenjar el seu cap a la nostra espatlla.
Són aquestes hores, aquests dies, que fan que, si no entrem en lluita, establim un bon vincle amb el nostre fill. A banda que ens permeten a nosaltres refer-nos una mica de l'esforç que durant nou mesos ha fet el nostre cos, i l'esforç que seguirem fent durant uns quants mesos o anys. Permetem-nos escoltar-nos i gaudir d'aquests moments irrepetibles, deixem de banda les idees preconcebudes i visquem el moment.
Si manca aquests primers contactes, després els podrem refer, però requerirà molt més esforç per part nostre i del nostre fill.

Hipoglucèmia en nadons

Els nadons acabats de néixer han de menjar tot sovint perque corren el risc de patir una hipoglucémia, és per això que es recomana que mengin com a molt cada dues hores durant el dia i cada tres durant la nit, o sigui entre deu i dotze vegades al dia.

El síntomes de la hipoglucèmia més habituals són:

Color blavós o pàlid de la pell
Problemes respiratoris, com apnees, o sons com grunys en respirar
Irritabilitat
Manca de gana
Baix tò muscular
Letàrgia
Alimentació insuficient
Vòmits
Problemes per mantindre l'escalfor corporal
Suors, calfreds, tremolors, convulsions

Quan un nadó no s'alimenta correctament pot entrar en un cercle viciós, com que no s'alimenta prou bé pateix hipoglucemia, i aquesta fa que no tingui gana, que tingui un baix tò muscular i que tingui letàrgia, el que fa que no demani menjar i s'accentui la hipoglucèmia i tornem a començar.
Un nadó acabat de néixer que dorm molt, passades les primeres 6 a 12 hores en que es recupera de l'esforç fet per néixer, no és un nadó "bò" és un nadó que potser no s'està alimentant suficientment. Es molt important que fins que veiem que no només ha recuperat el pes que tenia en néixer sino que va augmentant de pes, que mulla bolquers, que té estones d'estar molt despert, els alimentem cada dues o tres hores com a molt, despertant-los si cal. En quan comprovem que tot funciona correctament podrem deixar que siguin ells els qui decideixin quan tenen gana, quan agafarà tot el sentit allò de que el pit és a demanada.
Un dels dubtes més freqüents és que vol dir cada dues hores, són dues hores des que ha acabat de menjar? o són dues hores des que ha començat? Són dues hores des que ha començat, vet aquí perque diem que un nadó acabat de néixer i fins que la lactància està ben establerta ha de menjar de 10 a 12 vegades al dia.
Es una temporada curta i irrepetible que estableix les arrels pel nostre fill i per la nostra relació.