Triturats o a trossets?

Cada vegada se sent més a parlar del Baby Led Weaning,  que vindria a voler dir Deslletament dirigit pel Nadó. Acostumats com estem a donar primer líquids (llet), després semi-líquids (farinetes) i finalment sòlids, això de donar directament sòlids a bocinets s'ens fa extrany. Però té la seva raó de ser si entenem que, per una banda,  durant el primer any i part del segon el principal aliment del nadó és la llet i per tant la resta d'aliments no són imprescindibles; i per una altra banda si mirem a llarg termini volem que la relació amb el menjar sigui de gaudi i amb una relació sana.

En realitat tots els nens acabaran menjant com els adults, el que més els motiva és fer el que nosaltres fem, i si comencem triturant el menjar igualment menjaran com nosaltres passats uns mesos o anys. El més important és seguir respectant el nadó, les seves indicacions, no insistir en que s'acabi el plat, ni tant sols amb  allò de "una cullerada més", ell i només ell sap si un menjar li agrada o no, i si se li posa bé o no. 

Es més fàcil insistir (ho tenim gravat a foc la majoria de nosaltres) si el menjar els hi donem nosaltres i triturat, que no pas si l'agafen ells directament,  quan el triturem sembla que n'hi hagi menys i els hi és més fàcil empassar-s'ho.  Normalment quan l'agafen ells mengen molta menys quantitat (va a nens, però és habitual) i ens pot fer l'efecte que mengen poc. Hem de tenir en compte que són molt més petits que nosaltres, un nen entre els 6 mesos i l'any pot pesar entre 8 i 11 kilos, un adult uns 65 kilos, pesen 6 vegades menys que nosaltres!, el seu estómac és molt més petit. Hem d'abaixar i molt les expectatives, no és normal que d'una sola sentada mengin: una pera, una poma, un plátan, el suc d'una taronja i dues galetes, i de postres un ioghurt. Qui de nosaltres berenaria tot això? Pocs.

Si optem per deixar que ell decideixi que menja hem de tenir una serie de precaucions, algunes són comuns, com ara que mai han de menjar sols, en solitud, sempre han de tenir un adult amb ell, que el lloc on li servim el menjar ha d'estar net, que les seves mans també ho han d'estar, i que hi ha algun aliment que si li volem donar no pot ser a trossets directament sinó que l'hem de triturar o donar-li amb unes malles que venen expressament per aquest fí. 

Els aliments que no els hi podem donar directametn són els quin són durs i que no s'estoven amb la saliva com la poma, la pastanaga crua, etc. , ja que si s'ennuegen amb ells podem tenir un disgust, és diferent que un bastó de pà que el poden estovar; tampoc aquells esférics o semiesfèrics, com grans de raïm o cireres, cigrons, etc, perque poden obstruïr les vies respiratòries. 

Si els hi donem a trossets, hem de preparar-nos, encara més que si és triturat, a netejar després. Es tracta de que els nens primer investiguin el menjar, que l'agafin, l'olorin, l'aixafin, el tastin, l'escupin, en fi, tot allò que no s'ha de fer a taula.  Però és que ells no estan només alimentant el cos en aquell moment, estan descobrint tota una serie de textures, aromes, sabors, i les descubreixen amb tots els sentits, mica en mica ja aniran pulint les maneres, però en aquest moment han de gaudir de l'experiència.

Es molt probable que es posin menjar a la boca, sobretot passa amb la carn, la masteguin ben mastegada i la treguin després, no passa res. Durant aquest procés allò important és que gaudeixin i que s'autoregulin, que escoltin el seu cos.
D'altra banda el mastegar ajuda a un correcte desenvolupament de la boca, de les dents, ja que en el moment en que estan erupcionant ja s'utilitzen per allò a que estan destinades i evitem l'amuntegament de les mateixes. Com he sentit dir als odontòlegs: a un nen li surten els queixals quan necessita aliments diferents de la llet, cap a l'any, ja que els queixals són per mastegar i surten després dels incisius per algo,  i abans que els canins,  i a l'edat que surten per algun motiu, no és un caprici de la natura.
Per tant la millor manera de començar a oferir aliments a un nadó és a trossets, amb certes precaucions, perque està preparat per menjar-los i perque afavoreixen el seu desenvolupament, tant dels sentits, inclosa la propiocecpció, com el desenvolupament oro-facial.

24-10-2014. Lactancia materna, mucho más que leche

Menjars desaconsellats pels menors d'un any?

El que podem i  no, donar a un infant menor d'un any està continuament en revisió. Les indicacions que hi havia a mitjans del segle passat són diferents de les que es donaven a finals i diferents de les que els nous estudis ens indiquen. Com en tot hem de fer servir el seny, però no està de més saber que en diu la ciència.
Segons la revista Current Opinion in Clinical Nutrition and Metabolic Care a l'article publicat el Maig del 2010 anomenat Science base of complementary feeding practice in infancy, o sigui  Alimentació complementaria des del punt de vista de la ciencia , els estudis indiquen que en realitat no hi ha evidència que endarrerir la introducció de segons quins aliments evitin alergies i que en segons quins casos pot ser fins i tot perjudicial. Que no hi ha cap estudi concloent, però que fins que aquests no es realitzin no hi ha motiu per recomanar no oferir cap aliment.
Amb tot si que hi ha recomanacions de no abusar de segons quins aliments per diferents motius, anem a repassar-los.
-Sal i sucre, Evitar-los
-Mel, pel risc de botulisme , molt greu. Esperar a l'any d'edat.
-Fruits secs, hi ha risc d'aspiració pulmonar, si es donen sempre en forma de farina fins els 5 o 6 anys.
-Oli, convé afegir un raig d'oli d'oliva per afegir calories i sabor a alguns menjars.
-Verdura, pot menjar de tot, però es recomanr moderar el consum de les espinaques, bledes, remolatxa i nap perque contenen molts nitrats. Nitrats que el cos transforma en nitrits i són perillosos si n'hi ha en excés. Poden menjar-ne però moderadament -
-Fruita. Té molt poques calories. Es un dels menjars dels quals han modificat les recomanacions, es poden menjar des dels 6 mesos. Es recomana no oferir-les en forma de suc, ja que per fer-ne un got se n'ha d'utilitzar dues o tres amb el que ingereixen el sucre i les calories de tres fruites i gens de fibra, els hi treu la gana i no obtenen gaire nutrients. Són considerats refrescos hipercalòrics.
-Cereals. Els quins es vulguin, amb preferència integrals i al principi no convé abusar dels que contenen gluten. Per tant arròs i blat de moro barra lliure, i els altres: blat, civada, ordi, etc, amb moderació. No cal utilitzar-los en pols, un arròs bullit, un crostó de pà, uns macarrons són cereals i és com els menjem els adults, i ells poden perfectament consumir-los així.
-Carn. Es pot menjar tot tipus de carn, Fins i tot embotits però molt moderadament, de manera puntual,  per la quantitat de sal que porten i la poca carn que tenen. Millor començar amb animals petits com conill o pollastre, els grans porten més colàgen i no es digereixen tant bé.
-Peix. Podrien menjar qualsevol peix, però degut a la contaminació han d'evitar els peixos grans per que acumulen mercuri (tonyina, peix espasa, tauró i lluç de riu)
-Marisc. Passa com en el peix, acumulen cadmi i per tant es desaconsella fins els tres anys. 
-Ous. Des dels 6 mesos
-LLegums. Des dels 6 mesos, Són una font de ferro. Si la pell els hi provoca gasos els hi podem treure durant una temporada, si fins i tot sense pell els n'hi produeixen podem esperar a donar-els-hi.
-Llet. S'els hi pot donar a partir dels 6 mesos, però essent com és una font de proteïnes, més val que els hi donem proteïnes d'altres carns riques en ferro, i la llet segueixi sent la nostra o si prenen llet artificial. Poden menjar i beure tots els derivats de la llet: ioghurts, formatges, etc, però posats a escollir l'origen de la proteïna i donat que en ser lactants ja prenen llet, més val oferir-los-hi més varietat. 
-Aigua. A demanda a partir de que se li ofereix menjar diferent de la llet.

Alimentació Complementaria

Als nadons els anomenen lactants fins l'any, i això és així perque la seva alimentació prové de la llet, és el seu principal aliment, és el que no ha de mancar i ha de ser la base de la seva alimentació.

La llet materna conté gairebé tot el que necessiten fins l'any, en molts casos no els hi caldria res més. 

Es per això pel que a l'altre tipus d'aliments s'els anomena complementaris, perque complementen l'alimentació, però no en són la base.

Com saber quan podem començar a oferir d'altres aliments? Idealment el nadó hauria de complir quatre requisits:

1- Aguantar-se assegut tot sol 

2- Tenir 6 mesos complerts

3- Haver perdut el reflexe d'extrusió

4- Saber dir que "no" 

Reflexe d'extrusió

Què vol dir això exactament?

Per poder menjar sòlids el nen ha de ser perfectament capaç d'aguant-se sentat per si mateix, i no estar subjecte per coixins, per exemple, ja que amb les farinetes és molt més fàcil d'ennuegar-se, i un nen que no aguanta la columna per si sol li és més dificil empassar. 

Tenir 6 mesos complerts per esquivar al màxim el risc d'intoleràncies. Els últims estudis indiquen que abans dels 6 mesos hi ha més risc d'adquirir una intolerància perque el sistema digestiu no és prou madur. Tenen tota la vida per menjar de tot i només uns mesos en que s'alimentaran de llet, per més il·lusió que ens faci veure'l menjar de tot no vindrà d'un parell, de tres ni de sis mesos. 

El reflexe d'extrusió és el mecanisme que tenen per que res extrany s'els hi introduexi per la boca. Només admeten el pit i/o la tetina del biberó o xumet, tota altra cosa que no es posin ells directament la fan fora amb la llengua

I saber dir no, evidentment no ens diran: No, gràcies ara no en vull!  però si que ens faran saber que no en volen: girant la cara, tapant-se la boca, abaixant el cap, etc. Es molt important que respectem el seu no, tal i com ells han regulat el seu menjar fins ara, també ho han de seguir fent. Només ells saben quan estan tips, si un menjar els hi agrada o no, si els hi cau malament, etc. 

La relació amb el menjar és per tota la vida, i és molt important que sigui una bona relació, que gaudeixin menjant, i que aprenguin a fer cas al seu cos. Malauradament molts de nosaltres venim de la cultura de "S'ha de menjar tot el que et posen", i així em arribat a l'edat adulta que no sabem aturant-se quan ja estem tips, que sempre ens hi cap algo més, com a norma. 

I Com comenem a oferir-los altres aliments?

Doncs pas a pas, sense pressa. 

Es recomana començar a oferir-ne un, el que vulgueu i donar-li només aquest durant un parell o tres de dies com a mínim, i observar si hi ha cap reacció (eccemes, grans, picors, plor, malestar....), si no n'hi ha cap n'hi afegim un segon durant dos o tres dies mes, i observem.  I un tercer. I així tranquilament anem veient si hi ha algun aliment que provoqui alguna reacció i li donem temps al seu cos a acostumar-se als diferents gustos, textures, etc.  No és gens recomanable, sobretot al començament fer barrejes d'aliments que el nen no ha menjat mai, com ara la típica papilla de tres o quatre fruites, més val anar a poc a poc.

Es recomanable oferir els nous aliments abans de la tarda, pel matí o al migdia, per si hi ha cap reacció poder observarla i reaccionar. Si passés res per la nit podriem no adonar-nos-en.

I per quin comencem? 

En realitat no importa gens, podem començar per fruita, per cereals, per verdura, podem començar per el que ens faci més gràcia, pel que al nen li cridi l'atenció, per el que ens sigui més senzill. 

Gairebé a cada CAP donen unes pautes diferents, si canviem de regió també varien, i ja no us dic res de si canviem de pais o de continent. I és que en realitat tant fa per l'aliment que comencem, és més important quins no li hem de donar fins passats uns mesos que no si comencem amb pera o amb patata. 

El menjar no ha de dur sal ni sucre, encara que a nosaltres s'ens faci extrany el gust, no és bò per la salut l'ús i abús que s'en fa. De fet quan ens acostumem a menjar sense sal ni sucre, trobem més el gust dels aliments, i si els menjem amb sal o sucre gairebé no hi trobem el seu gust, sino gust dolç o salat. Feu-ne la prova! Menjeu durant uns mesos sense condimentar i quan proveu alguna cosa condimentadad us en fareu creus.

El que també és important és que quan menys industrialitzat millor, sempre serà millor un arròs (cereal) bullit amb un raig d'oli d'oliva que un preparat de multicereals, o una verdura cuita a casa que un potet comprat. Tot es pot fer servir, però els preparats comercials haurien de ser l'excepció.

En les properes entrades parlaré de quins aliments hauriem d'esperar a oferir-los, de com podem oferir-los si triturats, sencers, amb cullera, biberó, etc.