dimecres, 18 de maig del 2016

Quant dentrífic? Quant fluor?

I segueixo amb evidientemente, allà l'Irene ens explica molt bé quina quantitat de dentrifici cal fer servir, amb quina quantitat de fluor. El risc o no de fluorosis, etc.  Al enllaç hi trobareu les referències.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A menudo sale la cuestión de “¿cuándo debo empezar a cepillar con pasta de dientes a mi hijo?”, y “¿con qué pasta?”. La respuesta es “a partir de que erupciona el primer diente”. Y “con pasta fluorada con al menos 1000 ppm”.
¿Por qué somos los dentistas tan insistentes con el flúor?
Pues porque nos encontramos con unas tasas de caries demenciales en el mundo en el que nos movemos (20% en niños menores de 3 años, y 40% en niños de 0 a 5 años). Porque el consumo de azúcar es desmesurado tanto en concentración como en frecuencia de ingesta… Y esa es una de las principales causas de caries.

¿Cómo disminuye el flúor el riesgo de caries?
  • Por una parte se adhiere al esmalte haciendo que sobre el mineral natural, la hidroxiapatita, se sustituya el grupo OH por el ión fluoruro formando fluorapatita. Se trata de un mineral más resistente a los ácidos; es decir, el esmalte normal se desmineraliza con un pH de 5.5 pero si lo reforzamos con flúor aguanta hasta 4.5.
  • Por otra parte, tiene efecto sobre las bacterias que forman el biofilm (la placa bacteriana) y se deposita ahí como fluoruro cálcico liberándose periódicamente, y parece que impide así que los gérmenes se peguen al esmalte.
Los riesgos del flúor.
Pero los dentistas no somos ajenos a los problemas del uso inadecuado del flúor. Se sabe que concentraciones sobre 1 ppm (1 mg/l) en el agua del grifo disminuyen la cantidad de casos nuevos de caries al cabo del tiempo. Pero en España y en muchísimos países no se fluora el agua por parte de las autoridades públicas porque se ha decidido que es muy feo meterle esto a la gente sin preguntarle antes y sin conocer además si ingieren flúor por otros medios. Y se sabe que concentraciones por encima de 1.5 ppm empiezan a ser problemáticas en cuanto al riesgo de fluorosis.
Hay estudios muy alarmantes contra el flúor realizados en China, muchos, muchísimos artículos científicos en los que se informa incluso de problemas de neurotoxicidad. Somos conscientes de ello, y por eso nos alegramos de que por estas latitudes las alarmas suenen cuando se sobrepasan los límites de 1.5 ppm. Hay áreas de China en las que esto se multiplica por 20. ¡¡¡20 VECES MÁS DE FLÚOR!!!!. Normal que aparezcan problemas.
Pero ojo, ojo, que en España se comercializan aguas minerales embotelladas que tienen eso Y MÁS. Hay un curioso estudio de un niño con fluorosis que no se sabía de dónde podía aparecer la cosa, si vivía en una zona de España sin riesgo… hasta que se vio que pasaba los fines de semana con sus abuelos que siempre tomaban agua mineral con un altísimo contenido en flúor (de ésas que en el siguiente documento tienen más de 7 mg/l, cuando lo máximo para la del grifo debe ser 1 mg/l). Esas aguas no deben beberse durante el embarazo ni antes de los 8 años de forma continuada. Por una vez no pasa nada. Por una vez al mes tampoco. Aquí va un enlace sobre la composición de algunas aguas minerales.

La evidencia científica dice que el riesgo de fluorosis aparece con el consumo de AGUA DE ABASTECIMIENTO con cantidades excesivas de flúor, y no por la utilización de dentífricos fluorados. La fluorosis es una intoxicación CRONICA. Y también que el uso de dentífricos con menos de 1000 ppm NO DISMINUYE EL RIESGO DE CARIES. Por tanto SI QUEREMOS PREVENIR LA CARIES, debemos utilizar, incluso en niños que no saben enjuagarse, dentífricos con 1000-1450 ppm de ión fluoruro: son las pastas de dientes que habitualmente pone en el envase que son para niños mayores de 7 años. Debemos utilizarlos también en bebés. Y a menos que se lo unten en las tostadas como mermelada y se coman 3-4 tostadas al día, no, NO TIENE EFECTOS SECUNDARIOS importantes. Lo máximo que puede aparecer es una fluorosis leve consistente en unas manchas blancas INAPRECIABLES a distancia social. Ninguna repercusión a nivel sistémico, o sea, no hay riego de fluorosis ósea, incremento de fracturas óseas, etc.
Pincelar los dientes con colutorio fluorado se ha demostrado que es inútil en dientes de leche. Lo único que se ha demostrado eficaz es lo que menciono en el párrafo anterior. Las pastas de 500 ppm no previenen la caries. Si no previenen la caries no las demos para aplacar conciencias (“me han dicho que el flúor es bueno pero me da miedo…”). O se da o no se da, y si se da que sirva para algo. Si no mejor cepillar sin dentífrico.
Además sí es conveniente aclarar una cosa: hay recomendaciones que dicen que “a partir de los dos años poner como un garbanzo (o una lenteja) de dentífrico de 500 ppm”.
Pues bien: un garbanzo, e incluso una lenteja, ES MUCHISIMO para una boca de un niño tan pequeño, sepa o no enjuagarse. Ahí tenéis una foto sobre la diferencia entre un garbanzo (vale, seguro que uno pedrosilano no es igual que uno de Valseca). Tal cantidad de pasta de dientes es correcta para un adulto, pero no para un niño. Si se la pones a un niño sí hay riesgo de que se lo trague, y tragará más flúor procedente de pasta de 500 ppm que si ponemos UN GRANO DE ARROZ,  (me da igual si bomba o basmati), un barrillo impregnando las cerdas del cepillo, de 1000 ppm.
LA PREVENCIÓN DE LA CARIES DEPENDE DE LA CONCENTRACIÓN DE FLUOR EN EL DENTIFRICO Y NO DE LA CANTIDAD QUE SE PONE EN EL CEPILLO.
¿Y el flúor que aplicamos los dentistas?
En clínica a los niños les aplicamos fluoruro tópico de varias maneras. Si sabe enjuagarse y es mayorcito (6-7 años en adelante) podemos poner cubetas de flúor, aguantar un minuto con ello mientras simultáneamente se aspira la saliva y luego escupir (sin enjuagarse). En niños más pequeños y bebés con alta predisposición a la caries se recomiendan barnices, más fáciles de utilizar y no se escurren ni gotean. Se pincelan diente a diente y entre los espacios interdentales y se espera un ratito y ya.
Cuando comienzan a erupcionar los molares de los 6 años el utilizar colutorios de forma diaria o semanal (depende de la concentración) disminuye mucho la frecuencia de aparición de caries. Es una auténtica pena que por motivos políticos/económicos se hayan suprimido en muchos colegios las prácticas de los enjuagues semanales, porque los dentistas estamos viendo ya repuntes de caries en adolescentes, cuando se había conseguido un importante descenso.
En todo caso el uso o no de flúor debe ser una medida individualizada en función del riesgo del paciente, y siempre aconsejada por el profesional.
Luego, como siempre, valorando riesgos y beneficios, el paciente (o sus padres) decide.
Pero para decidir, por favor, preguntad TODAS las dudas al profesional.

Des de quan hem de rentar les dents al nostre nadó?

A evidientemente,  Irene Iglesias,  , ens explica com i quan hem de rentar les dents als nostres nadons.
La Irene sempre em sorprèn amb informacions d'aquelles que ningú mai no ens ha dit, com ara que el raspall s'ha de fer servir en sec, o que després de raspallar-nos no ens hem d'esbaldir amb aigua.
Copio part d'un escrit que va fer al seu blog, al començament hi ha l'enllaç a aquest escrit i a partir d'ell a tot el seu blog que sempre és molt interessant.
evidientemente

A finales de junio tuvo lugar en Madrid el segundo curso de Odontología para Bebés, organizado entre el Colegio de Odontólogos y Estomatólogos de Madrid, y la Sociedad Española de Odontopediatría.
......
......
Expusieron resultados de investigaciones actuales en las cuales se concluyen hechos como los siguientes.
.- Dar de mamar 6 meses mínimo disminuye la prevalencia de ciertas maloclusiones.
.- La lactancia materna protege contra los hábitos de succión no nutritiva (dedo, chupete…) los cuales son los responsables de muchas maloclusiones.
.- El uso de biberón más allá del AÑO DE EDAD aumenta la mordida cruzada posterior, y el chupete aumentan el resalte y la sobremordida.
.- El uso de chupete menos de 6 horas al día parece no tener efecto sobre las maloclusiones.
En cuanto al chupete, por cierto, se considera mejor el que sea flexible, higiénico (mejor de silicona), de cuello fino, que NO tenga forma de cereza, y hay que limitar el tiempo de uso. No ponerlo a libre disposición del niño, no prenderlo a la ropa con una cadena. Utilizarlo como lo que es, un “pacificador” (ese es su nombre en inglés, “pacifier“).
Para mí la novedad más importante fue la recomendación actual de que HAY QUE UTILIZAR DENTÍFRICO FLUORADO CON 1000 ppm DESDE LA ERUPCIÓN DEL PRIMER DIENTE, y ya hay sociedades científicas que así lo aconsejan, como el NHS británico, o la American Academy of Pediatric Dentistry (www.aapd.org). Lamentablemente ni la Sociedad Española de Odontopediatría ni la European Academy of Pediatric Dentistry han actualizado aún estas recomendaciones, lo cual es como para pegarse de cabezazos contra la pared, porque hay bibliografía que sustenta estas recomendaciones. El miedo a la fluorosis es una auténtica neurosis. Ojalá hubiera una milésima parte de miedo a las caries del que hay a la fluorosis. Todos los días vemos caries grandes, pequeñas, medianas, incipientes, enormes, y normalmente las vemos crecer y multiplicarse como setas.
El xilitol sigue sin tener estudios concluyentes, y se considera que es una herramienta preventiva ADICIONAL.
Pero lo que más trascendencia está teniendo para mí es tener en cuenta un detalle muy tonto que hasta ahora no tenía cuando atiendo niños: que se cepillen o les cepillen los padres EN LA CLINICA. Los padres no saben cepillar a sus hijos. Y es normal, cuando das a luz no sale del útero un folletito sobre cómo cepillar los dientes del bebé. Los padres lo hacen como pueden, como se imaginan, lo mejor que saben. El hecho es que se dejan mucha placa bacteriana pegada a los dientes. Con productos que tiñen la placa como Plac Control se manifiesta estupendamente bien, así que ahora ya prefiero verlo in situ y corregirlo.
Y estas son las TRUCOS PARA CEPILLAR A LOS BEBÉS:
.- Cabeza del niño apoyada. Yo personalmente cepillo mejor con el niño tumbado boca arriba sin almohada.
.- Cepillo seco para no hacer espuma y porque el arrastre de suciedad es mejor que cuando las cerdas se mojan.
.- Cantidad de pasta, de 1000 ppm, en bebés, como un grano de arroz. No importa si se tragan tres átomos de flúor al día. El calcio del esmalte es un imán para el flúor. No pasa a la sangre. No se deposita en los huesos ni en el cerebro.
.- Interponer un dedo en zonas de la boca donde aún no hay dientes: o en el hueco de los colmillos cuando ya hay primeros molares e incisivos, o detrás de la última muela. Un niño de 2 años no muerde con fuerza.
.- Para disminuir el riesgo de ingesta de dentífrico, dos puntos muy importantes: es el ADULTO el que cepilla y es el ADULTO el que pone pasta de dientes en el cepillo. El dentífrico es un medicamento, no puede dejarse al alcance de los niños. Y no debería anunciarlo Bob Esponja ni Frozen.
.- Escupir pero NO ENJUAGARSE. Esto es válido también para los adultos. Llevamos haciéndolo mal toda la vida.
.- Comprobar que ha quedado limpio.
En resumen, este curso fue una oportunidad muy buena para actualizar conocimientos, saludar ¡¡¡EN PERSONA!!! a profesionales como la copa de un pino, que son la referencia en España. Espero coincidir muchas veces con ellas.

dilluns, 9 de maig del 2016

Menjars desaconsellats pels menors d'un any?

El que podem i  no, donar a un infant menor d'un any està continuament en revisió. Les indicacions que hi havia a mitjans del segle passat són diferents de les que es donaven a finals i diferents de les que els nous estudis ens indiquen. Com en tot hem de fer servir el seny, però no està de més saber que en diu la ciència.
Segons la revista Current Opinion in Clinical Nutrition and Metabolic Care a l'article publicat el Maig del 2010 anomenat Science base of complementary feeding practice in infancy, o sigui  Alimentació complementaria des del punt de vista de la ciencia , els estudis indiquen que en realitat no hi ha evidència que endarrerir la introducció de segons quins aliments evitin alergies i que en segons quins casos pot ser fins i tot perjudicial. Que no hi ha cap estudi concloent, però que fins que aquests no es realitzin no hi ha motiu per recomanar no oferir cap aliment.
Amb tot si que hi ha recomanacions de no abusar de segons quins aliments per diferents motius, anem a repassar-los.
-Sal i sucre, Evitar-los
-Mel, pel risc de botulisme , molt greu. Esperar a l'any d'edat.
-Fruits secs, hi ha risc d'aspiració pulmonar, si es donen sempre en forma de farina fins els 5 o 6 anys.
-Oli, convé afegir un raig d'oli d'oliva per afegir calories i sabor a alguns menjars.
-Verdura, pot menjar de tot, però es recomanr moderar el consum de les espinaques, bledes, remolatxa i nap perque contenen molts nitrats. Nitrats que el cos transforma en nitrits i són perillosos si n'hi ha en excés. Poden menjar-ne però moderadament -
-Fruita. Té molt poques calories. Es un dels menjars dels quals han modificat les recomanacions, es poden menjar des dels 6 mesos. Es recomana no oferir-les en forma de suc, ja que per fer-ne un got se n'ha d'utilitzar dues o tres amb el que ingereixen el sucre i les calories de tres fruites i gens de fibra, els hi treu la gana i no obtenen gaire nutrients. Són considerats refrescos hipercalòrics.
-Cereals. Els quins es vulguin, amb preferència integrals i al principi no convé abusar dels que contenen gluten. Per tant arròs i blat de moro barra lliure, i els altres: blat, civada, ordi, etc, amb moderació. No cal utilitzar-los en pols, un arròs bullit, un crostó de pà, uns macarrons són cereals i és com els menjem els adults, i ells poden perfectament consumir-los així.
-Carn. Es pot menjar tot tipus de carn, Fins i tot embotits però molt moderadament, de manera puntual,  per la quantitat de sal que porten i la poca carn que tenen. Millor començar amb animals petits com conill o pollastre, els grans porten més colàgen i no es digereixen tant bé.
-Peix. Podrien menjar qualsevol peix, però degut a la contaminació han d'evitar els peixos grans per que acumulen mercuri (tonyina, peix espasa, tauró i lluç de riu)
-Marisc. Passa com en el peix, acumulen cadmi i per tant es desaconsella fins els tres anys. 
-Ous. Des dels 6 mesos
-LLegums. Des dels 6 mesos, Són una font de ferro. Si la pell els hi provoca gasos els hi podem treure durant una temporada, si fins i tot sense pell els n'hi produeixen podem esperar a donar-els-hi.
-Llet. S'els hi pot donar a partir dels 6 mesos, però essent com és una font de proteïnes, més val que els hi donem proteïnes d'altres carns riques en ferro, i la llet segueixi sent la nostra o si prenen llet artificial. Poden menjar i beure tots els derivats de la llet: ioghurts, formatges, etc, però posats a escollir l'origen de la proteïna i donat que en ser lactants ja prenen llet, més val oferir-los-hi més varietat. 
-Aigua. A demanda a partir de que se li ofereix menjar diferent de la llet.

diumenge, 8 de maig del 2016

Cine-forum

Divendres 20 de Maig a 2/4 de 7 (18:30) de la tarda  organitzo un cine-forum a l'escorxador de Gelida.
Es celebra la setmana del part respectat i aquest divendres a diferents parts de l'estat espanyol es projectarà la mateixa pel·lícula a proposta de la Plataforma Pro Derechos del Nacimiento, amb l'incansable Angeles Hinojosa al capdavant : Cambiando la forma de nacer,Tras la evidencia científica.
Després farem un forum on debatre tot allò que ens suggereixi el documental .
Em fa molta ilusió realitzar-lo, és com un repte, ja que sempre m'ha costat organitzar coses tota sola, i sempre ho rumio tot durant molt de temps, i això ha estat dit i fet.
La Montse Rota hi assistirà, ella és llevadora i tant treballa per la Seguretat Social com aten parts domiciliaris, és una gran professional que genera molta confiança.  Estic pendent de la confirmació d'una altre llevadora.

Estic molt contenta perque des de l'ajuntament també han estat tot facilitats, tot i les presses amb les que els hi he demanat.
Ja n'acabaré d'informar quan s'acosti el dia.

Alimentació Complementaria



Als nadons els anomenen lactants fins l'any, i això és així perque la seva alimentació prové de la llet, és el seu principal aliment, és el que no ha de mancar i ha de ser la base de la seva alimentació.
La llet materna conté gairebé tot el que necessiten fins l'any, en molts casos no els hi caldria res més. 
Es per això pel que a l'altre tipus d'aliments s'els anomena complementaris, perque complementen l'alimentació, però no en són la base.
Com saber quan podem començar a oferir d'altres aliments? Idealment el nadó hauria de complir quatre requisits:
1- Aguantar-se assegut tot sol 
2- Tenir 6 mesos complerts
3- Haver perdut el reflexe d'extrusió
4- Saber dir que "no" 
Reflexe d'extrusió


Què vol dir això exactament?
Per poder menjar sòlids el nen ha de ser perfectament capaç d'aguant-se sentat per si mateix, i no estar subjecte per coixins, per exemple, ja que amb les farinetes és molt més fàcil d'ennuegar-se, i un nen que no aguanta la columna per si sol li és més dificil empassar. 
Tenir 6 mesos complerts per esquivar al màxim el risc d'intoleràncies. Els últims estudis indiquen que abans dels 6 mesos hi ha més risc d'adquirir una intolerància perque el sistema digestiu no és prou madur. Tenen tota la vida per menjar de tot i només uns mesos en que s'alimentaran de llet, per més il·lusió que ens faci veure'l menjar de tot no vindrà d'un parell, de tres ni de sis mesos. 
El reflexe d'extrusió és el mecanisme que tenen per que res extrany s'els hi introduexi per la boca. Només admeten el pit i/o la tetina del biberó o xumet, tota altra cosa que no es posin ells directament la fan fora amb la llengua
I saber dir no, evidentment no ens diran: No, gràcies ara no en vull!  però si que ens faran saber que no en volen: girant la cara, tapant-se la boca, abaixant el cap, etc. Es molt important que respectem el seu no, tal i com ells han regulat el seu menjar fins ara, també ho han de seguir fent. Només ells saben quan estan tips, si un menjar els hi agrada o no, si els hi cau malament, etc. 

La relació amb el menjar és per tota la vida, i és molt important que sigui una bona relació, que gaudeixin menjant, i que aprenguin a fer cas al seu cos. Malauradament molts de nosaltres venim de la cultura de "S'ha de menjar tot el que et posen", i així em arribat a l'edat adulta que no sabem aturant-se quan ja estem tips, que sempre ens hi cap algo més, com a norma. 



I Com comenem a oferir-los altres aliments?
Doncs pas a pas, sense pressa. 
Es recomana començar a oferir-ne un, el que vulgueu i donar-li només aquest durant un parell o tres de dies com a mínim, i observar si hi ha cap reacció (eccemes, grans, picors, plor, malestar....), si no n'hi ha cap n'hi afegim un segon durant dos o tres dies mes, i observem.  I un tercer. I així tranquilament anem veient si hi ha algun aliment que provoqui alguna reacció i li donem temps al seu cos a acostumar-se als diferents gustos, textures, etc.  No és gens recomanable, sobretot al començament fer barrejes d'aliments que el nen no ha menjat mai, com ara la típica papilla de tres o quatre fruites, més val anar a poc a poc.
Es recomanable oferir els nous aliments abans de la tarda, pel matí o al migdia, per si hi ha cap reacció poder observarla i reaccionar. Si passés res per la nit podriem no adonar-nos-en.

I per quin comencem? 
En realitat no importa gens, podem començar per fruita, per cereals, per verdura, podem començar per el que ens faci més gràcia, pel que al nen li cridi l'atenció, per el que ens sigui més senzill. 
Gairebé a cada CAP donen unes pautes diferents, si canviem de regió també varien, i ja no us dic res de si canviem de pais o de continent. I és que en realitat tant fa per l'aliment que comencem, és més important quins no li hem de donar fins passats uns mesos que no si comencem amb pera o amb patata. 

El menjar no ha de dur sal ni sucre, encara que a nosaltres s'ens faci extrany el gust, no és bò per la salut l'ús i abús que s'en fa. De fet quan ens acostumem a menjar sense sal ni sucre, trobem més el gust dels aliments, i si els menjem amb sal o sucre gairebé no hi trobem el seu gust, sino gust dolç o salat. Feu-ne la prova! Menjeu durant uns mesos sense condimentar i quan proveu alguna cosa condimentadad us en fareu creus.
El que també és important és que quan menys industrialitzat millor, sempre serà millor un arròs (cereal) bullit amb un raig d'oli d'oliva que un preparat de multicereals, o una verdura cuita a casa que un potet comprat. Tot es pot fer servir, però els preparats comercials haurien de ser l'excepció.

En les properes entrades parlaré de quins aliments hauriem d'esperar a oferir-los, de com podem oferir-los si triturats, sencers, amb cullera, biberó, etc. 

dijous, 5 de maig del 2016

Moure's en llibertad

Dijous 28 d'abril, vem estar parlant al grup d'acompanyament d'Emmi_Pikler , una pediatre  amb una visió del nen petit -com a ser actiu, competent i capaç d'iniciatives-  que la dur a convèncer a les families que ella acompanya de la conveniència del desenvolupament motor autònom i de la importància de respectar les diferents etapes evolutives, sense forçar-ne el pas de l'una a l'altre. 
Establint igualment la importància del respecte al nadó en tot moment que permetrà establir uns càlids vincles amb el seus cuidadors, donant coherència a la vida quotidiana, i que els adults donin una resposta finament adaptada a les necessitats individuals.
Ens explica i ens demostra amb fets com tots els nens (sans) passen per les mateixes etapes de desenvolupament motor

i com si nosaltres els hi oferim l'espai adient, ells sols les asoleixen d'una manera molt més sòlida i segura que no pas si els ajudem o forcem a aconseguir-les. 
En aquests videos podem veure com van passant per les diferents fases ells sols. 



En aquest altre, extret d'una conferència d'Ana Tardos, com l'anterior,  podem veure com n'és de diferent la seguretat quan els ajudem abans d'hora.




Però sobretot del que parla és de respecte, de respecte al nen a cada moment de la seva vida. Si poseru Moure's en llibertat, Emmi Pikler o Institu Lokzy a internet trobareu un munt d'informació interessant.