Lactància i caries

Cada vegada a les consultes dels dentistes arriben nens més petits amb càries, això inquieta i fa que ens preguntem per les causes. 

Alguns estudis han relacionat la lactància materna perllongada, més enllà dels dos anys, com a factor de risc, però els experts indiquen que aquests estudis contenen deficiències metodològiques. Les darreres conclusions a les que s'ha arribat són:
-La càries és multifactorial.
-La llet materna no provoca càries.
-Oferim als nens un menjar massa tou fet que perjudica el correcte desenvolupament de la cavitat oral i de les dents, fent-les més dèbils i sensibles a la càries.
-Si afegim un 10% de sucre a la dieta (cereals, galetes, purés de fruita, etc) el risc de càries es dispara.

Aleshores, com es desenvolupa la càries i què podem fer per evitar-la?
COM
La càries destrueix les dents desmineralitzant-les. La glucosa dipositada a les dents es metabolitzada per les bacteries de la boca i es produeix àcid làctic, això fa que disminueixi el pH, i és aquest pH àcid el reponsable de la desmineralització.
Evidentment perque hi hagi càries hi ha d'haver dents, hi ha d'haver bacteries, s'han d'haver consumit aliments rics en carbohidrats, aquests carbohidrats han d'estar un temps adherits a les dents, i hi ha d'haver predisposició a fer càries.
Per tant, i com que l'únic que no controlem, un cop apareixen les dents, és la predisposició, hem d'incidir en els altres factors: evitar les bacteries a la boca, evitar els aliments rics en carbohidrats, i tenir una correcta higiene bucal.

PREVENIM
-Quan les persones en contacte amb el nadó, o amb qualsevol adult, tenen càries, han d'evitar de totes totes gestos tant automàtics com bufar el menjar perque es refredi, tastar el menjar per si crema o no amb el mateix cobert en que menjará l'infant, fer petons a la boca, netejar el xumet introduïnt-lo a la boca, i qualsevol altre situació en que la saliva d'algú amb càries pugui entrar en contacte directe o indirectament amb la boca del nen per evitar que pugui agafar aquestes bacteries.
-Evitar els aliments rics en carbohidrats sembla missió impossible en aquesta societat, començant per les farinetes de cereals, les galetes, els triturats de fruites, etc. No és el mateix menjar una poma que els productes amb fruita que trobem avui al mercat, fantàstics per les empreses que els produeixen i per les empreses de publicitat, però nefastos per la salut.

-Hem de prioritzar el menjar dur, sec i fibrós, per davant del tou i humit, molt millor una poma que un triturat, millor una paella d'arròs integral que un arròs blanc amb llet, un crostó de pà que una galeta per nadons. I evitar tot allò que du l'etique d'El meu primer..... acostumen a tenir molts sucres afegits amb noms diversos que creen confusió.

-Hem de rentar les dents dels nens, des de la primera dent, dos cops al dia. Preferentment després d'esmorçar, perque acostumem a oferir cereals que queden enganxats a la dent, i després de sopar per evitar que les bacteries campin tota la nit .  

Renta les dents

Als nens menors de 5 anys els hi hem de rentar les dents nosaltres, per més espavilats que siguin és gairebé impossible que ells ho puguin fer bé, si ens costa a nosaltres i som adults!

Els hem d'acostumar des d'abans que surti la primera dent a fer-els-hi massatge a les genives amb una gasseta, o amb uns didals que ja venen expressament, en quan els hi surti la primera dent, dos cops al dia la fregarem amb una dosis minúscula, homeopàtica en diria, de dentrífic. 

El dentrífic ha de tenir un mínim de 1000ppm de fluor, menys és ineficaç. El dentrifici és com un medicament i no s'ha d'esbandir, ha de quedar a la boca.

A mesura que el nen creix augmentarem la dosis de dentrifici cap a l'any pot tenir la mida d'un grà d'arròs i en quan el nen aprengui a escopir i fins adult la mida d'un pèsol. No s'ha d'esclarir la boca, però si escopir l'escuma que els hi pugui fer nosa. A partir dels 5-6 anys el dentrific ha de tenir uns 1450 ppm de fluor.

I si mama durant la nit?

Com que la llet materna no provoca càries, si la boca és neta no cal netejar-la després de les preses. 

El que aconsellen és que després de sopar els hi netejem ben bé la boca i que estigui com a mínim una hora sense menjar res per donar temps a refer les condicions idònees de pH i bacteries amigues a la boca, i deixar-lo mamar tantes vegades com acostumi a la nit sense haver de netejar les dents, fins al matí, o quan sigui que prengui un menjar diferent a la nostra llet.