Lactància i caries

Cada vegada a les consultes dels dentistes arriben nens més petits amb càries, això inquieta i fa que ens preguntem per les causes. 

Alguns estudis han relacionat la lactància materna perllongada, més enllà dels dos anys, com a factor de risc, però els experts indiquen que aquests estudis contenen deficiències metodològiques. Les darreres conclusions a les que s'ha arribat són:
-La càries és multifactorial.
-La llet materna no provoca càries.
-Oferim als nens un menjar massa tou fet que perjudica el correcte desenvolupament de la cavitat oral i de les dents, fent-les més dèbils i sensibles a la càries.
-Si afegim un 10% de sucre a la dieta (cereals, galetes, purés de fruita, etc) el risc de càries es dispara.

Aleshores, com es desenvolupa la càries i què podem fer per evitar-la?
COM
La càries destrueix les dents desmineralitzant-les. La glucosa dipositada a les dents es metabolitzada per les bacteries de la boca i es produeix àcid làctic, això fa que disminueixi el pH, i és aquest pH àcid el reponsable de la desmineralització.
Evidentment perque hi hagi càries hi ha d'haver dents, hi ha d'haver bacteries, s'han d'haver consumit aliments rics en carbohidrats, aquests carbohidrats han d'estar un temps adherits a les dents, i hi ha d'haver predisposició a fer càries.
Per tant, i com que l'únic que no controlem, un cop apareixen les dents, és la predisposició, hem d'incidir en els altres factors: evitar les bacteries a la boca, evitar els aliments rics en carbohidrats, i tenir una correcta higiene bucal.

PREVENIM
-Quan les persones en contacte amb el nadó, o amb qualsevol adult, tenen càries, han d'evitar de totes totes gestos tant automàtics com bufar el menjar perque es refredi, tastar el menjar per si crema o no amb el mateix cobert en que menjará l'infant, fer petons a la boca, netejar el xumet introduïnt-lo a la boca, i qualsevol altre situació en que la saliva d'algú amb càries pugui entrar en contacte directe o indirectament amb la boca del nen per evitar que pugui agafar aquestes bacteries.
-Evitar els aliments rics en carbohidrats sembla missió impossible en aquesta societat, començant per les farinetes de cereals, les galetes, els triturats de fruites, etc. No és el mateix menjar una poma que els productes amb fruita que trobem avui al mercat, fantàstics per les empreses que els produeixen i per les empreses de publicitat, però nefastos per la salut.

-Hem de prioritzar el menjar dur, sec i fibrós, per davant del tou i humit, molt millor una poma que un triturat, millor una paella d'arròs integral que un arròs blanc amb llet, un crostó de pà que una galeta per nadons. I evitar tot allò que du l'etique d'El meu primer..... acostumen a tenir molts sucres afegits amb noms diversos que creen confusió.

-Hem de rentar les dents dels nens, des de la primera dent, dos cops al dia. Preferentment després d'esmorçar, perque acostumem a oferir cereals que queden enganxats a la dent, i després de sopar per evitar que les bacteries campin tota la nit .  

Renta les dents

Als nens menors de 5 anys els hi hem de rentar les dents nosaltres, per més espavilats que siguin és gairebé impossible que ells ho puguin fer bé, si ens costa a nosaltres i som adults!

Els hem d'acostumar des d'abans que surti la primera dent a fer-els-hi massatge a les genives amb una gasseta, o amb uns didals que ja venen expressament, en quan els hi surti la primera dent, dos cops al dia la fregarem amb una dosis minúscula, homeopàtica en diria, de dentrífic. 

El dentrífic ha de tenir un mínim de 1000ppm de fluor, menys és ineficaç. El dentrifici és com un medicament i no s'ha d'esbandir, ha de quedar a la boca.

A mesura que el nen creix augmentarem la dosis de dentrifici cap a l'any pot tenir la mida d'un grà d'arròs i en quan el nen aprengui a escopir i fins adult la mida d'un pèsol. No s'ha d'esclarir la boca, però si escopir l'escuma que els hi pugui fer nosa. A partir dels 5-6 anys el dentrific ha de tenir uns 1450 ppm de fluor.

I si mama durant la nit?

Com que la llet materna no provoca càries, si la boca és neta no cal netejar-la després de les preses. 

El que aconsellen és que després de sopar els hi netejem ben bé la boca i que estigui com a mínim una hora sense menjar res per donar temps a refer les condicions idònees de pH i bacteries amigues a la boca, i deixar-lo mamar tantes vegades com acostumi a la nit sense haver de netejar les dents, fins al matí, o quan sigui que prengui un menjar diferent a la nostra llet.

Lactància i llars d'infants

Ahir vaig fer la segona conferència sobre el paper de les llars d'infants amb la lactància materna a la Escola Intermunicipal del Penedès de Sant Sadurní, als alumnes del primer curs de CFGS d'Educació Infantil.
Es fantàstic veure com les noves promocions cada vegada s'interessen i entenen més el paper fonamental que juguen en el suport a l'alletament. Com des del seu bon fer poden afavorir-lo i fer que la reincorporació prematura de les mares al món laboral no impedeixi que es mantingui; afavorint tant la salut física del nen com un bon vincle entre la mare i el fill i entre aquests i la llar.
Gràcies a tots, professors i estudiants per la bona rebuda.

No estem perdent la humanitat? De debò que una mare que acaba de parir ha d'abandonar el seu nadó. Com a societat no podem trobar cap alternativa? 

Si per la mare és dolorós el fet d'abandonar el seu nadó just acabar-lo de parir, pel nadó és una situació absolutament traumática. Tres hores de la vida d'algú són realment poc temps, tot i que en 3 hores ens pot canviar la vida, tots ho sabem, però les primeres hores, els primers minuts d'un nadó són absolutament crucials per establir el vincle amb la mare i amb la vida. Que la primera experiència extrauterina sigui amable o traumática ens influeix la resta de la vida. Si mai heu fet un renaixament  sabreu quina impronta ens deixa aquests primers moments. 

L'esperança és que aquesta situació tan indesitjable serveixi per pendre mesures i que mai més torni a passar.

Una metgessa, obligada a fer un examen just després de parir

Obligada una metgessa, encara amb l’epidural, a passar l’avaluació per a una plaça fixa

• La Vanguardia (Català)
• 29 Nov 2016
• Europa Press MADRID

Una metgessa anestesista de la Comunitat de Madrid ha denunciat que va ser obligada a presentar-se a un examen –que va tenir lloc dissabte– per optar a una plaça fixa en un hospital just després de sortir de donar a llum per no perdre la convocatòria. Una setmana abans de la prova, la doctora va avisar que podia posarse de part i no li van donar, assegura, cap alternativa.

“Vaig sortir de la sala de parts amb l’anestèsia epidural i els sèrums posats. No vaig arribar ni a passar per la meva habitació: me’n vaig anar directament a fer l’examen. De fet, els metges van haver d’afanyar-se perquè arribés a l’examen”, ha explicat la metgessa, Carmen Truyols. És especialista en anestesiologia i reanimació i, després dels quatre anys de resident una vegada aprovades les oposicions, fa tres anys que encadena contractes temporals amb la Comunitat de Madrid en qualitat de “treballadora eventual”.

“Firmo contractes cada sis mesos o cada any, però n’he arribat a firmar alguns per a només dos mesos”, afegeix. Per això era tan important per a ella aquesta prova. Quan es va apuntar a l’examen (juntament amb 650 persones més) per accedir a una de les 45 places fixes, va avisar el tribunal de l’oposició que estava embarassada de 39 setmanes i mitja i que podia posar-se de part en qualsevol moment. “Em van dir que no hi havia cap solució i que l’únic que es podia fer era enviar algú a l’hospital perquè m’examinés”, indica. Ha revelat, així mateix, que una de les membres del tribunal “em va dir que sentia vergonya i que ella també era mare, però que no hi havia cap alternativa establerta per a casos com el meu”.

De manera que després de donar a llum un nen a l’hospital Gregorio Marañón la van suturar, la van sondar i li van ensenyar el nadó. Sense gairebé temps just després de la maternitat, la van portar a una aula aïllada dins de l’hospital per fer l’examen. No estava en les millors condicions per fer la prova (no havia dormit, no podia moure les cames per l’anestèsia i fins i tot sagnava) però no tenia cap altra sortida que fer l’examen. “Considero –afegeix Carmen Truyols– que tot el que m’ha passat és una clara injustícia, ja que estava en inferioritat de condicions respecte a la resta dels companys”. Encara que el que li va fer més mal, en aquell moment, va ser abandonar el seu fill, sense tenir ni temps de coneixe’l, durant les tres hores que va necessitar per fer la prova. Per aquesta doctora, el que ha passat amb ella és una discriminació que atempta contra la igualtat i les polítiques de conciliació. A un home no li passarà mai res igual.

El tribunal que avalua la prova va reconèixer a l’aspirant que tot era una “vergonya”, però no va donar cap més opció

24-10-2014. Lactancia materna, mucho más que leche

Som les dones que parim

Un llevador,  alejandrocomadron.com , ens explica com quan ha començat a confiar en les dones i en la sabiesa de la natura, ha descober que ell no "fa" els parts, sino que som les dones les que parim, que si confies en les mares i en el seu instint els parts no acostumen a complicar-se, i que quan s'hi intervé per rutina, és quan aquests es compliquen.

Ell ho explica millor que jo. En el seu nom hi ha l'enllaç al seu blog, tot i que aquí sota copio part del seu escrit.
....

Cuando eres una persona estudiada, que te has pasado la mayor parte de tu vida luchando para llegar a ejercer una profesión, te sientes importante y crees que puedes ayudar. Luego llegas y te encuentras con una forma de trabajar que se basa completamente en la prevención, y en el hospital se llevan a cabo muchas intervenciones intentando evitar posibles riesgos para el bebé o la mamá. Muchos de los partos tienen dificultades para avanzar, o sufren el agotamiento del bebé o la mamá durante el proceso.

Lo que no sabes es que muchas de esas intervenciones que se llevan  a cabo para prevenir posibles problemas, acaban causándolos. Lo que no imaginas, es que además de aprender sobre la anatomía, las fases y cómo intervenir en caso de dificultades, hay que aprender sobre fisiología, y acerca de la influencia de las condiciones externas y emocionales de la mujer en su proceso de parto. Y claro, al impregnarte de todos los miedos, al integrar todas esas intervenciones frecuentes como normales, acabas pensando que las mujeres tienden a tener dificultades para parir, y que lo normal es que necesiten de la ayuda de profesionales estudiados y respetados como nosotros. Hablo de mí hace tiempo, y de tantas matronas, y también de much@s ginecólog@s formad@s en patología y en cómo actuar ante ella, que no saben disfrutar del parto como el proceso maravilloso que es sin hacer otra cosa que no sea acompañar, apoyar y vigilar, claro que eso es más deber de la matrona.

...

Y ya lo confieso desde la primera línea, puedo (sin orgullo) decir, que yo también creía que lo normal era que los partos fueran mal.  Cuando lo que ves es eso, no  te planteas que algo estemos haciendo mal para que así sea. Pero cuando empecé a confiar, cuando creí en la capacidad de parir, cuando enfoqué toda mi energía en que la mujer pudiera hacerlo, me di cuenta de que yo no hacía los partos, los hacíais vosotras, y yo os acompañaba, os ayudaba a lograrlo, simplemente.

Para poder cambiar todo tu esquema mental y modificar la forma de trabajar, tienes que ser humilde. Humilde porque has de reconocer que no lo estabas haciendo del todo bien, y cuesta. Tienes que tragarte tu ego, y a las personas cambiar nuestros esquemas mentales y reconocer que nos hemos equivocado, nos jode. Cuantos más años actuando de determinada manera más difícil es. Yo lo hice y descubrí cual es el trabajo real de una matrona. Por eso entiendo que quien tiene la función de tratar la patología del parto, tienda a ver el proceso como patológico. Por eso sé que el profesional que debe acompañar a la mujer durante un trabajo de parto de bajo riesgo es la matrona, y debe confiar en la mujer.

 ...

Dimecres tornen les trobades post part

Després de l'aturada a l'Agost reemprenem les trobades familiars aquest cop a l'Escorxador, els dimecres per la tarda.
Si acabes de tenir un fill, o estàs embarassada hi trobaràs un espai on poder compartir totes les alegries, dubtes, pors i emocions que acompanyen aquest periode.
Diuen que els nens no porten un llibret d'instuccions i durant aquestes trobades entre tots intentem trobar-lo, saber si allò que ens està passant és una etapa típica o ens hem d'amoïnar. Riem, plorem, ens ajudem i ens ho passem bé.
Viure tal com ho fem ara té avantatges, som més lliures, prenem les nostres decisions i no hem de donar explicacions de si entrem o sortim, de si menjem peix o carn, de si dormim junts o sols, podem fer allò que creiem convenient.  I alguns desavantatges com ara quan acabem de tenir un fill on trobem a faltar allò que anomenen la tribu. Quan neix una criatura es necessita molta ajuda, tan a nivell pràctic com emocional i només hi ha 15 dies per compartir tot el seguit de canvis que hi ha, totalment insuficients, de manera que un dels pares es queda sol a casa moltes hores i cada petita o gran situació es pot transformar en una gran bola.
Al grup intentem fer una mica de tribu, compartir aquestes sensacions; trobar maneres de fer, que s'acomodin a cada familia perque no hi ha una única manera de fer les coses i perque allò que va servir quan nosaltres erem petits a nosaltres no ens acaba de funcionar, o el que no ens funciona és allò que ens expliquen els amics que acaben de passar per aquesta situació.
El grup és obert a pares, mares, avis, germans, tots aprenem de tots i tots ensenyem a tots.
Veniu tots els dimecres de 2/4 de 5 a 6 de la tarda a l'Escorxador

Mares vs Mares

Ja fa temps que s'escriu i es parla molt sobre la pressió que reben les mares que donen biberó i la que reben les que donen pit. Cadascú amb els seus arguments i les seves vivències, totes absolutament vàlides.

Les mares que donen biberó de LA1, argumenten que se senten criticades per l'estament mèdic i per la pressió social, diuen que se les titlla de males mares. I tenen raó.

Les mares que donen pit, argumenten que se senten criticades per part de l'estament mèdic i per la societat quan el donen més enllà de 4 o 6 mesos, que el seu entorn qüestiona que alimenti correctament el seu fill si al cap d'una hora ja torna a prendre pit. I tenen raó.

Es pot donar un biberó amb tot l'amor del mon, amb la mirada i l'atenció posada en el nadó, creant un vincle indestructible, i es pot donar el pit mentre es respon un whatsap o es parla amb l'amiga sense ni mirar el nadó.

Es pot donar el biberó fent servir un dels múltiples invents que fa que ni tan sols s'hagi d'agafar el nen ni el biberó, mentre es xateja per internet, i es pot donar el pit com si hagués una bombolla invisible al voltant de la díada mare-nadó creant un vincle indestructible.

Tot és cert, per tant deixem de considerar-nos millors o pitjors mares per escollir una alimentació o una altra. Cada una de nosaltres escull en base a la informació que té, l'ajuda que té i les circumstàncies personals. Per tant deixem d'enfrontar-nos, ni que sigui “sotto voce”. Totes, absolutament totes fem allò que creiem millor per els nostres fills, i pot ser, que de fill a fill aquest “millor” canvii, perque canvia la informació, l'entorn o les circumstàncies.

Em sap greu, això si, quan una mare opta per donar el pit i per mala informació, ajuda, dificultats no detectades o menystingudes, això no és possible.

Es per això que demanaria que des d'on es pot oferir informació i ajuda, aquesta fos bona i de debò. Hi ha massa professionals que no tenen gaire idea de la lactancia materna, i diuen allò de “si pots, sempre és millor el pit”, però no saben detectar un tel lingual, ni una mala postura, ni per què surten clivelles, ni que les càndides és molt estrany que provoquin mastitis, posats a fer, no saben ni detectar una mastitis. O que un infant amb lactància exclusiva pot estar dies sense evacuar, que la majoria de medicaments i anestesies són compatibles, que les taules de creixement són diferents si es pren LM2 o LA , que no deriven cap els grups de suport a la lactància, on les mares troben un suport gairebé indispensable.

Els motius pels quals s'opta per una alimentació o una altre pertanyen a la mare i a ningú més, però quan sabem que donar el pit no és un instint matern sino que n'aprenem per imitació i quan la cultura de la lactància s'ha perdut, la demanda no és si una mare és millor mare que una altra, sino que qui ha d'ajudar-les ofereixi de debò una bona ajuda.

Si la mare té una bona informació de què comporta donar el pit, quins avantatges i desavantatges té; de què comporta donar biberó, quins avantatges i desavantatges té. Si l'entorn de la mare li dóna tot el suport que necessita. Aquesta mare, amb totes les cartes a la mà podrà escollir, i allò que esculli estarà bé.

TOTES SOM BONES MARES

1 Lactancia Artificial

2 Lactància Materna